En aquests temps en què la dreta i ultradretes carques hereves del colpista criminal i genocida franquisme descarregarà com fa des de sempre la seva artilleria de tergiversació de la història d'Espanya i del que va representar la Segona República per a la societat de llavors val la pena recordar en el seu 90 aniversari. Que «la República que va defensar el poble amb la seva sang» va néixer amb la vocació de transformar profundament la realitat d'una Espanya profundament feudal i amb una pobresa crònica en àmplies zones de tot l'Estat, que va néixer per garantir la llibertat de pobles oprimits, per defensar els drets humans i la justícia social. Va néixer per tenir un trànsit de servents i plebeus a ciutadans amb drets. Els demòcrates de fa 90 anys podeu estar segurs que van ser republicans». D'aquesta il·lusionant República van néixer articles, com el numero 6 («Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional») i el número 7 («l'Estat espanyol acatarà les normes universals del Dret internacional»), i potser el que acabava amb el feudalisme d'antany, l'article 25 («No podran ser fonament de privilegi jurídic la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses»). Per a mi l'article que potser va més revolucionari va ser l'1 de la Constitució republicana, que deia que «Espanya és una República de treballadors/es de tota classe, que s'organitzen en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble». Per això «el compromís amb la democràcia i la voluntat popular es va acreditar amb l'elecció de president de la República», l'únic cap d'Estat elegit democràticament en la història d'Espanya. «El principi de sobirania popular defineix el text republicà», que va recollir els principis del parlamentarisme de l'Europa d'entreguerres: la preeminència del poder legislatiu, expressió de la voluntat general, davant el poder executiu o govern. El Parlament es va convertir «en el centre de la vida política i instància de control de Govern». Això va fer que s'estengués «la democràcia constitucionalitzant el referèndum legislatiu perquè el poble pogués decidir, és constitucionalitzat un estat laic i es va crear un ampli catàleg de drets, també en àmbits privats, com el matrimoni, l'educació, la família, la feina o l'economia». Recordem que «per primera vegada es va aconseguir la igualtat de gènere, en reconèixer el dret de vot a les dones i el matrimoni civil amb igualtat de drets», a més que «va suposar l'accés de tot el poble a la cultura i l'educació que, per primera vegada, es van convertir en drets garantint l'emancipació social. Es va establir el caràcter obligatori de l'educació bàsica, pública, gratuïta i laica, el que va significar un immens esforç econòmic de l'Estat». Tant de bo que seguim avançant en un horitzó republicà de garantia dels drets essencials, no només civils i polítics. Tant de bo posem fi a qualsevol discriminació familiar o personal, perquè tots siguem iguals davant la llei i tots els ciutadans puguin accedir a les més altes institucions de l'Estat. «Tant de bo aconseguim la garantia plena de drets econòmics i socials, imprescindibles perquè totes i tots els nostres ciutadans tinguin una vida plena i digna». Hem de reconstruir una nova societat. Una democràcia participativa, laica, federal -confederal republicana al servei del poble. I un nou model econòmic i social sostenible al servei dels diferents pobles ibèrics lliurement associats. Hem de construir el nou amb la memòria del que va ser innovador i revolucionari de la Segona República i estar preparats des del pacifisme i la pedagogia per lluitar contra l'enemic de sempre, la ignorància i les amenaces d'aquest feixisme corrupte que mai va marxar. Hem de reconstruir la «Tercera República».
