22 de abril de 2021
22.04.2021
Regió7

El Museu lapidari de la Reforma

21.04.2021 | 23:02
El Museu lapidari de la Reforma

A la visita s'encavalquen l'exposició amb vuit representacions de l'artista Jesús Galdón i les altres pedres que ens acompanyen durant el recorregut. Francesc Vilà, director del Museu Comarcal de Manresa, dona la benvinguda als visitants del museu lapidari de la Reforma, que explica com un mixt entre la història de l'art i la reflexió de la memòria. El programa es basa en l'espai Memòries, que s'ocupa d'estudiar el segle XX a la ciutat. El gruix majoritari de pedres procedeixen dels enderrocs d'esglésies a la Manresa del setembre del 1936 a la primavera del 1937, però n'hi ha d'altres perquè el dipòsit de patrimoni artístic manresà integrat dins del Comissariat de Cultura de la Generalitat abastava un territori bastant gran de manera que hi van venir a parar objectes de procedències diverses. Hi ha restes de creus de terme, escuts com el dels Cardona i Serrateix que acompanyaven les capelles de les esglésies, bocins de fris decorats al segle XIX que hi havia a la Capella del Rapte fins al 1936, sarcòfags, pedres de la postguerra, una capella del cementiri d'una escultura dels anys 20 del segle passat, una altra d'una obra pública de finals del XIX, una llinda de la porta de la fàbrica tèxtil de cal Balcells, la placa franquista «Una, Grande y Libre» davant la façana de Correus. Les peces localitzades, ho han estat pel record de persones que les havien vist originàriament o mitjançant les fotografies de Rubiralta i Rosal. Lamentablement, aquest exercici d'identificació no es va fer quan es podia, entre 1940 i 1970. Hi ha també restes de diversos finestrals de les esglésies, però no han donat per refer-ne un de sencer. Alguns però, han conservat el vitrall de vidre original.

Les pedres, el 1936 van anar a la Cova, protegides per les forces de la guàrdia civil que a Catalunya van restar fidels a la República, l'any 1940 van ser transportades al Museu dins del Col·legi de Sant Ignasi. Pels volts del 2000, en fer l'arxiu nou, es van repartir les col·leccions en dos magatzems. Des del 2016 quan van començar les obres per fer el nou Museu es van traslladar al lloc actual on es reagrupen totes una altra vegada. Galdón agafa pedres dels enderrocs i les utilitza per construir les instal·lacions de l'exposició: «El que diuen les pedres callen els arbres». Relaciona fragments de les pedres amb les 20 lletres de l'alfabet grec, per construir un nou relat. Continua amb el paisatge bíblic, «el somni de Jacob», «d'on surt la pintura?», «les tres mirades», les restes de dos sarcòfags gòtics fragmentats i aparellats, «la llegenda de Sant Miquel Arcàngel al Monte Gargano» o l'efecte lluminós d'uns vitralls. Al final del recorregut, s'observen unes pintures de l'artista, basades en la gran pedrera simbòlica de Catalunya, Montserrat, d'on han sortit molts elements per anar construint la memòria. L'espai es podrà veure amb visita lliure o guiada a l'exposició cada segon diumenge de mes i la instal·lació sense ser permanent, de moment, no té data de caducitat. També es pot relacionar aquest espai com a inici o final d'un itinerari per la ciutat que mostra els llocs on hi havia les esglésies desaparegudes, per veure els buits que han deixat els edificis que es van treure, mentre es conserven dins del magatzem alguns fragments d'aquelles pedres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit