Segurament si diguessin a un manresà que disposa de 60 milions d'euros per invertir a la ciutat, l'últim que se li acudiria seria soterrar la línia del Ferrocarrils de la Generalitat. Però si res no es capgira, es farà. Res a dir. Els avantatges són immensos perquè urbanísticament la ciutat canviaria i s'ha de suposar que a millor. Tot i així aquest canvi és difícil de visualitzar per a un ciutadà de a peu de carrer, i aquesta és la gran pega amb què topen aquest tipus de projectes diguem-ne de futur. Primer imaginar-se com quedaria tot, i segon perquè el canvi no seria d'avui per demà. Vull dir que se soterraria la línia del tren, es faria una estació nova més cap el centre -plaça Espanya o la de les Oques- i la resta com deixar nets els carrers Camps i Fabrés, sense el pont que sempre hem vist que passa per sota la línia, o l'amplitud que tindria el carrer Aragó sense l'actual estació del Baixador, o el nou eix des de la plaça 11 de Setembre fins a l'avinguda de les Bases, tardaria encara uns quants anys a veure's. A Manresa no estem acostumats a veure projectes d'aquesta magnitud, tan econòmicament com urbanísticament -no com a Terrassa o Sabadell, on els trens ja passen per sota i s'ha alliberat sòl- i potser per això hi ha qui arrufa el nas. Què faries amb 60 milions a la ciutat? Endreçar el Centre Històric? Potenciar el servei de neteja? Promoure la inclusió social? Habitatge? Parcs infantils? Educació? Esport? Treball? Donarien per tot això i molt més. El cas és que els 60 milions -bé, en realitat són entre 40 i 60- són els que disposa o disposarà Ferrocarrils per fer aquesta obra. No hi ha 60 milions per invertir en altres coses. Agradarà o no agradarà, però el sistema funciona així. Tot acostuma a ser finalista: les administracions et donen una subvenció per invertir en un determinat projecte, no pel que vulguis o, fins i tot, pel que veritablement necessitaries. A més a més els projectes s'han de planificar per, llavors, ja veurem quan es poden executar, si és que s'executen. La nova Via de Sant Ignasi, per exemple, que sembla que sigui una altre Manresa a la que estem acostumats, no ha sigut cosa de quatre dies. Feia anys que s'hi anava al darrera, que es dibuixava i que es negociava com es pagaria fins que, per dir-ho d'alguna forma, tots els astres es van alinear i es va poder tirar endavant. No sé si m'agrada o no. Però no em desagrada. Al que anava, però. Ara Ferrocarrils disposarà dels diners per fer aquesta obra a Manresa. La fem? El govern de la ciutat ha decidit que d'entrada sí, i el govern l'ha triat la ciutadania.