Suposo que la feina bàsica dels publicistes és vendre un producte o una idea i acontentar el client amb una estratègia de màrqueting/comunicació/psicologia de masses (bla, bla, bla) que satisfaci les seves expectatives. I, si és possible, que les superi. Com que no en tinc ni idea, i segurament no seria capaç de vendre una nevera a un esquimal, però com que soc clienta potencial de molts dels reclams publicitaris que sento a la ràdio, veig a la tele o llegeixo a la premsa (els de les webs intento estalviar-me'ls, els altres sovint és més difícil), no puc negar que em meravella com algunes campanyes de publicitat aconsegueixen just el contrari. Que pensis que el client ha estat molt mal assessorat per l'agència de publicitat/màrqueting/comunicació/gabinet psicològic (bla, bla, bla) o que el client, que diuen que sempre ha de tenir la raó, s'hagi entossudit per una opció que resulta una pífia. I això passa quan creus que aquests anuncis són una autèntica presa de pèl. En el meu cas hi ha un barem de símptomes que pateixo de manera immediata: el primer sol ser incredulitat («com?»), el segon, vergonya aliena («de veritat està dient això?») i el tercer, un exabrupte en veu alta.
«Hola, ¿qué tal? Somos Telefónica. Y nada. Os llamamos para daros las gracias porque vuestras ganas de estar conectados nos ha llevado hasta aquí. Porque hace casi 100 años nos pedisteis estar más cerca de vuestra gente [bla, bla, bla]. Vosostros, pedid. Porque si algo hemos aprendido en todo este tiempo es que esto no va de datos o de gigas, esto va de escuchar a las personas y cambiar con ellas cada día». Vostè demani, Telefònica ens dona les gràcies.
I de fet, ens les ha de donar durant cent anys més per les hores d'espera que hem passat acompanyats d'una musiqueta irritant penjats, primer a l'auricular del telèfon vermell de sobretaula i després al mòbil, confiant que algú ens atengués i ens entengués; ens les ha de donar per les trucades insistents fins a acostar-se a l'assetjament a hores intempestives; i per la nostra paciència infinita quan hem hagut de canviar la domiciliació d'una factura, assegurant-nos que tot estava bé per haver de repetir el procés el mes següent; ens ha de donar les gràcies per haver-nos cobrat unes tarifes abusives durant anys i panys i també per tots els entrebancs que hem patit quan hem volgut canviar de companyia. I, posats a demanar, com ens diuen, que ens donin les gràcies reiteradament per pagar-los aquest anunci amb el qual ens dona les gràcies.
