Jesús no era gens amic d’accions espectaculars. Fins als 30 anys viu amagat en un petit poble de muntanya; el seu ofici, fer de fuster. Quan se’n va de Natzaret i comença aquella part de la seva curta vida que va dedicar a proclamar el seu missatge, ensenya, es barreja entre la gent i quan cura els malalts demana que no ho diguin. Però hi ha tres moments que surten de la normalitat. Els deixebles dins la barca, perduts enmig del llac, el veuen venir caminant sobre les aigües. Quin motiu té? El mateix evangeli ens dona la resposta. Jesús necessita reforçar la fe d’aquell petit grup que el segueix i que no sap ben bé el perquè. El segon episodi, la transfiguració davant de tres dels deixebles que s’ha emportat dalt la muntanya, també és significatiu. Han quedat al·lucinats, han sigut testimonis de la divinitat de Jesús, de la seva essència divina. També hi ha un perquè. Hi haurà un Divendres Sant. El governador Pilat fa que pugin fins a l’estrada un home mig despullat, ple de sang, i al qual li raja del cap i l’esquena. «Quina esquena, ecce homo!», dirà Pilat. Aquell Jesús que han vist dalt la muntanya és el mateix que veuen ara i veuran clavat a la creu. Un home condemnat a mort.
El tercer episodi és l’ascenció. Els deixebles han pogut compartir durant uns dies la presència d’un Jesús ressuscitat. Arriba el moment de la comiat. «Alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, se separà d’ells i era endut al cel «(Lc.24,50-51). Quan diem «Pare nostre que estàs en el cel», quin significat donem a la paraula cel? La tradició jueva distingia tres cels. El primer corresponia a la nostra atmosfera; el segon, a la volta celeste, els estels que ens omplen les nits si estem lluny de les grans ciutats,i el tercer, on era el Paradís. Jesús l’anomena «la casa del meu Pare» (Jn. 14,2). I quina lliçó ens dona Jesús pel fet de pujar cap al cel? Ens mostra un camí, el despreniment de tot allò que ens lliga al món material, i lliures dels lligams poder també nosaltres pujar cap al cel, a «la casa del Pare».
