Trenco i deixo el carrer del polígon i enfilo la pujada d’accés cap a l’Olimp de la protecció. A partir d’aquí, tot és deixar-se portar. Només m’he de guiar pels indicadors i sembla com si amb el meu cotxe estigués recorrent un circuït de pràctiques, inclosa una rotonda feta de cintes que dibuixa una mena de carrussel de vehicles. Passant per davant de la part baixa del granític Palau Firal em sembla tan fred i inhòspit com l’he percebut tota la vida (sempre he pensat que els qui el van projectar devien suspendre l’assignatura d’arquitectura amable). Però, a mesura que vaig pujant nivells fins on em porten les indicacions per acabar trobant l’aparcament, em sembla més proper i es va mitigant la imatge que desprèn de mausoleu. Estaciono sense cap problema, sense maniobres. L’espai és ampli i de places n’hi ha de sobres. Surto del cotxe. Mascareta, tanco la porta i, ara a peu, continuo seguint les indicacions cap a una llarga rampa que, al seu torn, m’adreça cap a una porta que s’obre com una bocassa que se m’empassa cap al ventre del Palau Firal. Dos minuts d’espera (per tant, una no-espera) i dos amables treballadors amb els seus portàtils em comminen a triar a qui d’ells mostro la targeta sanitària. Un minutet de registre «i ja pot vostè afegir-se a la cua». La cua tampoc no és cua. Sis persones davant meu, la majoria de les quals desprenen un somriure plàcid, com quan, anys enrere, en aquell mateix Palau Firal desfilaves entre globus, gorres i caramels de propaganda dels estands de l’Expobages. Cinc minutets mal comptats i un infermer em convida a seure darrera una tímida mampara, arremangar-me el braç esquerra i aguantar una lleugera picada, poc més que la d’un mosquit. Li demano al meu protector quina vacuna m’ha tocat. Com qui és bagenc de naixement, o aquari de signe del zodiac, o RH positiu de grup sanguini, jo ara puc dir que soc Pfizer de vaccí. No sé pas si ni tan sols ha arribat al minutet, aquesta part del procés. M’alço i continuo seguint el circuït marcat, que ara em porta a triar entre un estol de cadires col·locades amb prudent distància per fer-hi una espera preventiva, gairebé meditativa. 15 minutets i agafo el camí de sortida, de retorn cap al vehicle. Allò que semblava que ens quedava tan lluny ha estat fàcil, ràpid i indolor. Encarant els últims metres dins del Palau Firal, em sembla menys fred i menys inhòspit que mai. I a mesura que m’apropo a la porta oberta m’encaro a una llum resplendent que em ve de l’exterior. I penso: deu ser això, allò que deien de la llum al final del túnel.