On hi ha la situació política més tensa en aquest moment? A Catalunya o a l’Estat? A casa nostra no és que tots els debats siguin tranquils, però el nou Govern de la Generalitat es va engegant i les perspectives, almenys de moment, no són negatives. Que la controvèrsia d’aquests dies s’hagi centrat sobretot en l’ampliació (o no) de l’aeroport del Prat indica que, sense deixar de banda les qüestions de fons com l’autodeterminació i els drets socials, també cal fer atenció a problemes que afectaran el futur del país, com la crisi climàtica. I, d’altra banda, aquests dies l’independentisme ha aconseguit una nova victòria en l’àmbit europeu: el retorn de la immunitat, com a diputats europeus, al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a Clara Ponsatí, si més no provisionalment. Es tracta de l’enèsim èxit de les tesis catalanes a Europa i, per tant, d’una desfeta més dels tribunals espanyols, que no han aconseguit ni una sola de les extradicions que han intentat. I, per cert, que el marc europeu es manté doblement d’actualitat perquè ja hi ha dos presos polítics més, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a punt de recórrer a la justícia europea tal com fa poc van fer Josep Rull i Jordi Turull. Quan arribin les sentències definitives del Tribunal Europeu dels Drets Humans, el desprestigi del Constitucional espanyol ja serà absolut.

Mentrestant, la política espanyola es debat en un ambient cada cop més crispat. La crisi de les relacions amb el Marroc –que encara no està gens tancada– ha provocat atacs interns molts durs de tota l’oposició contra el Govern de Pedro Sánchez. I l’arribada als tribunals de qüestions com la corrupció a l’interior del PP, amb temes com el cas Kitchen, està sacsejant tot el partit, malgrat que intenti dissimular-ho com si fos matèria d’un passat ja superat. Però sempre queda un gran recurs per explotar. I la dreta i l’extrema dreta espanyola han fet servir un cop més la qüestió catalana per refermar-se i alhora debilitar un PSOE, ja prou sotraguejat pels seus propis barons. Ara, doncs, PP, Vox i les restes de Ciutadans es llancen a una nova i gran campanya col·lectiva de recollida de signatures i d’actes públics contra els indults que el PSOE pugui plantejar a favor dels presos polítics catalans. Tornem, doncs, al 2006, amb aquella campanya de signatures contra l’Estatut promoguda pel PP, que va acabar regirant-se contra els seus promotors i impulsant el creixement de l’independentisme dels darrers anys.

L’ambient polític de l’Estat, doncs, és ara especialment tens, amb una dreta desfermada dedicada sobretot a desestabilitzar un Pedro Sánchez que ja té prou opositors a l’interior mateix del PSOE. I que, d’una banda, sap que s’ha de moure en el tema català si no vol perdre els suports externs que li van permetre la investidura, i, de l’altra, que hauria de ser capaç de dominar d’una vegada el govern a l’ombra de jutges i magistrats, que han marcat la repressiva línia política estatal des de fa molts anys, ara que cada dia és més a prop la seva confrontació definitiva amb la judicatura europea.