Aragonès convida el PSC a sumar-se al «gran consens» a favor del referèndum», així titulava Regió7 les afirmacions de Pere Aragonès al Parlament requerint el PSC perquè es sumés a l’exigència de l’autodeterminació de Catalunya. Per demostrar el gran consens, el President feia servir les dades del Centre d’Estudis d’Opinió, on, segons ell, un 75% dels catalans està d’acord amb l’autodeterminació. Si anem directes a la font, el 20,8% dels votants de Vox, el 18% del PP i el 20,4% de Cs responen afirmativament. Convindran amb mi que les dades sobre els votants de les dretes espanyoles són molt més que sorprenents. Si hi afegim el 53,5% dels votants del PSC encara més.

Aquesta és una d’aquelles veritats absolutes del procés que no és discutible. El mateix Junqueras l’ha fet servir en la seva carta als ciutadans on, per fi, després de tres anys, reconeix que la via unilateral no du enlloc o que una part dels catalans considera les seves actuacions il·legítimes.

Quan els estudis demoscòpics reiteradament donen dades no creïbles, vol dir que no fem les preguntes adequades. Quina és la pregunta del CEO? «Fins a quin punt està d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: Els catalans i les catalanes tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum?».

El procés ha sigut sempre un mestre en el joc de paraules i tot va començar així, parlant de dret a decidir en lloc de dret a l’autodeterminació, ara, com que creuen que han guanyat l’espai dels indiferents, ja reclamen directament l’autodeterminació. Aleshores, per què quan la Generalitat fa enquestes no ho demana? Perquè saben que el resultat seria molt diferent. Que es parli obertament del dret d’autodeterminació no vol dir que tres de quatre catalans hi estigui a favor.

Trencaré el meu silenci vers les deliberacions a les executives del PSC. N’era membre quan el Grup Parlamentari, sota l’amenaça de trencament per part d’una minoria, va votar favorablement una resolució del parlament referent al dret a decidir, contravenint així les resolucions congressuals. No cal que digui que el dilluns següent a l’executiva, que no havia estat consultada, el debat va ser més que pujat de to. Em recordo a mi mateix dient que al PSC els independentistes convençuts es compten amb els dits d’una mà. Vaig rebre la immediata rèplica de l’actual conseller d’Interior en to burleta. Poc després el contrareplicava: «Què hi feu aquí, de partits independentistes en teniu per triar i remenar, no cal que hi emmerdeu el PSC». Per posar fi al debat el primer secretari va afirmar: «El dret a decidir es durà a terme amb el referèndum sobre un nou acord, mai per trencar amb Espanya». Aquell fet va ser el principi de l’amarg camí que dugué el PSC a un bon grapat de desercions.

Els jocs de paraules, o directament les falsedats, confonen i creen realitats paral·leles que sens dubte no ajuden a l’imprescindible diàleg necessari per arribar al retrobament dels catalans.