Queden tres esculls que simbolitzaran la fi de la pandèmia, la mascareta, l’obertura sense limitacions dels locals d’oci nocturn i el turisme a altres països. En els propers dies hi haurà passos decisius per deixar enrere aquest episodi de la història del segle XXI, i a Catalunya podrem passejar aviat pel carrer sense el protector antiviral que ens tapa bona part del rostre. Imagino que algun desconfiat encara la portarà temerós de variants índies o del país que s’escaigui, però serà realment una alenada d’aire fresc perquè la mascareta ha estat el gran símbol dels temps de pandèmia. Per fi veurem el nas i la boca. Tot i que molts locals d’oci nocturn es neguen a aixecar la persiana en no poder tancar a les 6 del matí, el cert és que les discoteques tenen l’opció d’omplir les pistes de ball i punxar música, i aquest és un pas important per als que vivim a la ribera nord del Mediterrani, tan avesats a socialitzar de nit, a moure l’esquelet i a tocar-nos com a mostra d’expressió d’una societat oberta i lliure, i a estones desinhibida. El turisme serà el sector econòmic que definitivament simbolitzarà la fi d’aquest parèntesi històric, i un cop agafem de nou el vol per viatjar a altres països, tal com fèiem abans de la pandèmia, serà el pas definitiu a l’anhelada normalitat. Per als que es vulguin posar a la pell del turista rodamons en els mesos de calor, en què ja estem immersos, ara caldrà el segon passaport, el certificat de vacunació, a part del típic que ha servit sempre per travessar fronteres i aterrar a aeroports. Un altre pas cap a la vida tal com era abans del virus. ¿Però aquests tres símbols no seran un miratge més que no pas el retorn a la nostra rutina de sempre? Molts experts vaticinen els feliços anys 20, emulant així el període d’entreguerres de fa un segle, i la felicitat –més mitificada que realista– que irradiava la gent ballant el xarleston. No sé si d’aquí a un segle els feliços anys 20 s’il·lustraran amb gent ballant el reggaeton, però molt temo que en els propers anys haurem d’estar atents a les cicatrius que deixa la pandèmia i a com aquest període inèdit ha trastocat la nostra psique. Els psicòlegs ja atenen una onada de trastorns que ha comportat el fet d’estar tancats a casa durant tant de temps. Sembla que hi haurà una injecció de diners per restablir l’economia, però em preocupa si la pandèmia ha accentuat la desconfiança, si la falta de fe les institucions significarà la fi d’aquestes o si la por a un enemic invisible ha erosionat el nostre esperit i estem disposats a fer l’inimaginable per sentir-nos segurs.
