Vint-i-dos anys després de l’exhumació del cadàver de Caracremada, Marta Pujol va poder explicar amb llibertat com va fer aquella feina, en la jornada dominical dins els actes «Per les rutes dels maquis», dedicats als últims passos de Ramon Vila Capdevila, organitzats pel municipi de Castellnou de Bages. El juny del 1999, l’arqueòloga especialista en paleoantropologia era a Sant Pau de Segúries, on va rebre l’esmentat encàrrec de l’arquitecte Antoni González Moreno, cap del servei de patrimoni local de la Diputació de Barcelona, que treballava en la reorganització de la sagrera, l’església de Castellnou i la pavimentació de la plaça pública. Durant les obres van aparèixer diverses tombes, que li permetien ser una col·laboradora habitual. El nou encàrrec era diferent perquè la tomba no era anònima: es tractava de l’exhumació del cadàver de Ramon Vila, en un moment en què no hi havia protocols científics per dur-ho a terme. Va haver de treballar amb discreció i secretisme, fins i tot, alguns responsables polítics li van aconsellar que es negués a participar-hi, però no els va fer cas. Aleshores, el tema incomodava i una de les frases de l’època era: «Els morts, deixeu-los tranquils». González va veure que les restes s’havien d’exhumar per qüestions tècniques, relacionades amb una gran acumulació de sediments a la façana de ponent de la rectoria, i per tal que hi hagués una bona evacuació de les aigües, calia rebaixar terres i es topaven amb les restes de Vila.
Marta Pujol, a més d’explicar com es va fer l’exhumació, va donar a conèixer les conclusions dels estudis paleoantropològic i paleopatològic. Sabia les causes de la mort i disposava de la informació de dos testimonis claus que en van veure l’enterrament, l’alcalde Vilaseca i el doctor Josep M. Reguant, que els van mostrar on estaven exhumades les restes. Els treballs van durar quatre hores, ja que es van trobar amb moltes altres tombes que s’hi havien enterrat fins al segle XIX, amb ossos inconnexos. L’excavació es va fer d’acord amb els paràmetres del doctor Alberto López Mullor, cap d’investigació. Primer van aparèixer les botes, després el plàstic que l’embolcallava i en van delimitar la fosa. Fàcil d’excavar, van resseguir l’esquelet anatòmic i es van adonar que li havien practicat l’autòpsia: el cos el van arrossegar amb un plàstic i estava de bocaterrosa, despullat i ensangonat. A l’esquelet no li faltava cap os i de seguida van veure la lesió del fèmur esquerre per impacte de bala, disparada pel darrere a una certa distància. Gràcies al testimoni presencial de Josep M. Reguant, que acompanyava rl seu pare a fer les autòpsies, Marta Pujol arriba a la conclusió que una bala al coll li va seccionar la caròtide i la vena jugular. Va perdre molta sang i al cap de dos minuts ja era segurament mort. L’antropòloga arran del perfil biològic, de les patologies que va tenir al llarg de la vida, així com les causes de la mort, conclou que encaixen perfectament en la figura de Ramon Vila. Van identificar signes d’artrosi, en una persona de més d’1,70 metres d’alçada, de complexió molt robusta i amb una gran activitat física. Sobre les malalties que va patir, detecten les que van deixar petjada: degeneratives, pròpies de viure al bosc, amb patologies dentals, infeccions al maxil·lar i la mandíbula; sis hèrnies discals, fractures als peus...
