Odiló Planàs, monjo i organista

Nascut a Barcelona el 12 de setembre del 1925, Josep Planàs (el seu nom de baptisme) era fill del violoncel·lista Antoni Planàs i net del compositor Miquel Planàs. El petit Josep ingressà a l’Escolania el 31 de març del 1939, tot formant part del primer grup d’escolans que ingressava a Montserrat després de la guerra, entre els quals hi havia també el petit Joan Just, el futur abat, Cassià M. Just. Aquest grup de nens havia estat preparat a l’Orfeó Català pel P. Anselm Ferrer, monjo de Montserrat, per tal de recomençar el cant de l’Escolania, després de l’absència obligada per la guerra del 1936. El seu pas per l’Escolania (com digué el P. Joan Carles Elvira en el funeral del germà Odiló), «li oferí l’oportunitat de descobrir la vida monàstica, no a través dels llibres, sinó d’uns trobaments personals». El germà Odiló considerava el seu pas per l’Escolania «com una gràcia del cel, una gràcia de la Mare de Déu, jo que havia perdut la mare», quan el petit Josep tenia 11 anys. Per a ell l’estada a l’Escolania va ser com «un trampolí per fer un salt més gran i entrar al monestir, ara com a monjo».

Al poc temps de deixar l’Escolania, Josep Planàs ingressà a Montserrat, l’1 d’octubre del 1941, per ser monjo. El germà Odiló va fer la professió simple el 4 de setembre del 1943 i la perpètua el 30 d’octubre del 1947.

El 1961 el germà Odiló anà a París a ampliar estudis de composició i el 1973 va fer estudis de solfeig, harmonia, piano i direcció musical. També estudià violoncel amb el mestre Lluís Millet. Va col·laborar estretament amb el P. Ireneu Segarra, director de l’Escolania en diverses tasques.

Del 1947 al 1988, el germà Odiló va ser professor de solfeig i piano; des del 1952, professor de violoncel, i des del 1960, organista del santuari. A partir de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, el germà Odiló va compondre un gran nombre de melodies per al cant litúrgic en català i en castellà i també la música d’una quarantena de goigs. És autor de diversos llibres de cant, així com d’un mètode d’iniciació al violoncel i de diverses obres corals i instrumentals per a orgue.

El germà Odiló va col·laborar com a professor en les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat i en les Trobades d’Organistes d’Església.

Bon pedagog, el germà Odiló Planàs, que dedicà tota la seva vida a l’ensenyament musical a l’Escolania, tenia molt d’interès, com deia ell mateix, «que els nois es formessin bé musicalment» i per això tenia molt en compte les possibilitats musicals de cada escolà.

Fidel a la pregària i apassionat per la música, el germà Odiló va ser un monjo humil, senzill i ple de bondat.