Uns jocs del rostit?

Aquests darrers dies tornen a ser notícia els temporals (del centre d’Europa), els incendis (aquí a casa nostra, però no fa gaires dies a Sibèria), l’onada de calor que va patir la zona nord dels EUA i part del Canadà. I de ben segur que n’hi ha molts i molts més, però, en una època en la qual diguem que llegir o escoltar notícies positives que ens donin energia i confiança en la humanitat no és el que s’estila, prefereixo fer un seguiment de «l’actualitat» a certa distància. Temps per pair per prioritzar la lectura, que, si pot ser, prefereixo fer-la calmada defugint l’excessiva immediatesa en la qual vivim avui en dia, que a mi em col·lapsa i neguiteja. Però vaja, encara que agafi aquest ritme assossegat, el cert és que venen ganes d’enviar-ho tot a rodar i buscar una illa deserta (abans que el mar no les engoleixi a totes), menjar del que la natura em brindi amablement (si és que li queda alguna cosa per oferir) i una bona companyia. Tot aquest reguitzell de desastres no són fruit de cap casualitat, ni tan sols podem dir aquella frase que almenys jo recordo que escoltava quan era molt joveneta: «La pluja més intensa dels darrers 100 anys», «onada de calor que no s’havia donat mai». Ara, malauradament, no ho podem pas dir. Aquests darrers anys les desgràcies ambientals se sovintegen per tot el planeta i, de fet, ja ens hi estem acostumant, però el cert és que en aquest darrer segle el nivell del mar ha pujat 19 cm, la temperatura mitjana de la terra més d’un grau i, només a tall d’exemple, el 90% de les glaceres de la península Ibèrica han desaparegut, però això sí, al nostre Govern (amb el suport de l’espanyol) no se li acut res més que demanar uns Jocs d’hivern –ai senyor. Resulta que la manera que al territori es millorin les infraestructures, la seva xarxa viària, és inventant uns jocs. Doncs proposo als governants de la Catalunya central que es deixin d’ignasianes i creïn els Jocs del Rostit. Que vinguin les persones professionals de l’esport a practicar-lo en condicions extremes. Aquí, de calor, en tenim per donar i vendre, instal·lacions sense climatització, totes... O sigui, que ja tarden. Així potser d’una vegada per totes es farien les millores bàsiques per a més de 500.000 habitants (uns quants més que a l’Aran i no pretenc ofendre ningú). Potser amb els Jocs aconseguiríem arribar amb el tren amb menys d’una hora, tenir-ne més sovint, invertir aprofitant les vies de la potassa en un tren-metro que comuniqui els pobles i viles amb Manresa (aquest sí que cal i hauria de ser prioritari per tothom i no pas el metro manresà). I de passada també haurien de millorar els nostres Ferrocarrils, perquè parlem i critiquem molt la Renfe, i amb raó, però vaja agafar els de la Generalitat... Surts del centre de Manresa i et plantes a plaça Espanya amb una hora llarga, llarga i no és que tinguem gaire bona freqüència.