El desgel de l'Antàrtida és imminent. Ho diuen els experts que trepitgen des de fa anys aquesta capa de gel cada vegada més fina. La superfície de glaç perduda es va multiplicar per sis entre el 1979 i el 2017 i la temperatura no hi para de pujar: s'acaba de validar una màxima històrica en aquest punt clau del planeta de 18,3º C. Ho sabem; ho sentim dir als científics i poc els escoltem, poc hi fem. I això mateix passa amb la nostra llengua. Sabem que la perdem, que se'ns esmuny entre les mans. El català retrocedeix i en som còmplices. Vivim una emergència climàtica i una emergència lingüística (entre moltes altres emergències més).
És un problema de quantitat. L’ús del català com a llengua habitual va caure fins a un 32% a Catalunya l'any passat, mentre que 15 anys abans era del 46%, segons un estudi fet per la Plataforma per la Llengua. Les Balears, Andorra i la Franja tenen un percentatge superior i la xifra fa por; s'aproxima perillosament al 30% que algun expert considera com un punt de no retorn.
Però és, també, un problema de qualitat. Poc que parlem i escrivim en català, i cada vegada ho fem pitjor. Culpa de tots; d'un sistema educatiu que naufraga; del poc interès de les institucions per promoure el català entre els joves; del fet que les empreses considerin que invertir en el català és prescindible; i de l’ínfima consciència col·lectiva de la importància del que s'està perdent. Se'ns està girant feina.
Davant de tot aquest panorama està resultant fonamental el treball de formigueta que fan els qui podríem anomenar els corcons del català (o Guardians de la Llengua si ets més fan de Marvel; o aquells qui no defalleixen en l’intent de promocionar o millorar el català, si ets més acadèmic). Persones com el filòleg Jordi Badia i Pujol, que té un perfil de Twitter (@jbadia16) que hauria de ser d'obligada lectura. A les seves piulades s’hi aprèn i s’hi rep. De manera merescuda. Tu, jo i qualsevol que patini. Perquè no és el mateix una caixa que una capsa; asseure que assentar; vessar que abocar; ni provar i emprovar, ni sentir i escoltar. Un altre exemple és l’equip del Centre de Normalització Lingüística Montserrat (@CNLMontserrat), que sempre busca accions per empènyer la llengua. O el també perfil @DoblatgeCatala, que fa força perquè el català sigui a totes les plataformes i recorda tothora que hi ha títols (menys dels desitjats) llestos per consumir en la nostra llengua. Només en són una mostra del que caldria fer. Si no, tururut dotze hores.
