Ja fa més de dues dècades que al Berguedà, en especial, i al Bages es van començar a adonar que les antigues colònies industrials alçades des de final del segle XIX i durant la primera meitat del XX al costat del Llobregat i el Cardener eren molt més que uns vells nuclis fabrils caiguts en decadència . Es va començar a veure que, escampat al llarg del corrent dels dos rius, hi havia un patrimoni únic –el Ter és la tercera gran pota– industrial, arquitectònic, antropològic i sociològic. Ja des de final del segle passat es va bastir propostes per fer d’aquest enorme llegat –representat en precioses unitats (cadascuna de les colònies) però que forma un bast conjunt– un tresor a dinamitzar, mostrar i explicar. Des d’aquesta perspectiva, és motiu d’alegria saber que la seva preservació ha mogut en dos anys dos milions d’euros d’inversió en el cas del Berguedà. Per poder-ho lluir cal preservar-ho, i per això cal invertir-hi. Però s’ha tenir molt clar que aquesta ha de ser una constant en el temps, perquè l’envergadura és descomunal. I, sobretot, fer que no només siguin nuclis per visitar, sinó perquè tinguin vida pròpia.
