El preu de l’electricitat, un dret bàsic per a la nostra manera de viure, ha escalat en els últims mesos, i ho ha fet amb més intensitat en les últimes setmanes, fins a uns nivells inassumibles que estan posant en risc moltes economies familiars i empreses, i que afecten notablement el creixement de l’IPC. L’augment dels costos del gas, dels drets d’emissió de CO2 i que per efecte de la pandèmia els preus de l’any passat fossin excepcionalment baixos ha suposat un encariment del preu de l’electricitat sobre els del 2020 molt important. Però hi ha altres factors d’aquesta pujada que tenen a veure amb l’estructura i el funcionament del mercat majorista diari de l’electricitat que fa temps que necessita una reforma profunda.
La resposta del Govern de l’Estat ha estat, de moment, conjuntural, rebaixant la fiscalitat i a mig termini amb la reducció del beneficis obtinguts per la generació amb centrals i parcs anterior als 2005 . Però amb això no n’hi ha prou. S’han de prendre decisions polítiques valentes i immediates per evitar que la població i les empreses esdevinguin captives d’un mercat injust, governat per empreses que fan prevaldre els seus beneficis empresarials i que condicionen les prioritats davant una necessitat social essencial.
No hi ha receptes màgiques si no una cistella de mesures complexes que cal anar desenvolupant. El principi que s’ha d’aplicar ha de ser el de remuneració a les centrals segons els costos reals de l’electricitat generada. Sobre si això és possible segons la normativa europea, a l’article 5 de la Directiva 944/2019 s’explicita que els poders públics poden actuar en la fixació de preus per protegir consumidors vulnerables. Cal explorar aquesta via per actuar sobre el mecanisme de fixació del preu. També hi ha marge per revisar si alguns dels costos inclosos en la tarifa elèctrica han de ser assumits d’una altra manera. Cal accelerar la sortida de les centrals de gas del mercat elèctric, ja que són molt més cares. Per això s’han de desenvolupar ràpidament les energies renovables, i com més ràpid es faci abans obtindrem resultats en reduir emissions, però també en la factura. El retard que patim a Catalunya en aquest sentit és molt preocupant. Cal que el Govern de la Generalitat superi l’actual paràlisi i que planifiqui una transició energètica ambiciosa.
Desenvolupar aquestes mesures no serà fàcil ni ràpid. A curt i a mitjà termini l’electricitat no tornarà a ser un bé barat. Per tant cal garantir, com també estableix l’esmentada directiva europea, l’accés a aquest subministrament bàsic de les persones vulnerables. Per fer-ho també és necessari que el Govern de Catalunya constitueixi dos fons dotats suficientment i amb criteris iguals per a tot el territori. L’un per cobrir les necessitats de subministrament elèctric de les llars vulnerables econòmicament. L’altre per fer possible que tothom pugui reduir el seu consum mitjançant l’adquisició d’equips més eficients i millorant els aïllaments.
