En diem Catalunya Central perquè Manresanès era massa descarat, però tothom sap que aquest concepte politicogeogràfic defineix l’àrea d’influència de Manresa. Per això Vic i Igualada l’eviten tan com poden. La relació de Berga amb Manresa és intensa i en les dues direccions (l’alcalde de Manresa, per exemple, és un devot patumaire), però no excloent. Hi ha altres àmbit possibles i compatibles. Un d’ells, amb menys pes demogràfic i econòmic però amb una imatge de marca molt més potent, és el Pirineu i Prepirineu orientals (Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell, Andorra, Arieja, Conflent, Vallespir i Ripollès). Una àrea en la qual una ciutat de la mida i pes de Berga podria parlar de tu a tu amb tothom.
Però, Berga és Pirineu? M’agrada que em feu aquesta pregunta! La resposta no és unívoca i depèn de la perspectiva. És cert que Berga està tot just a la porta de les muntanyes i que els berguedans i berguedanes segurament no diuen que viuen al Pirineu, quan expliquen d’on són. Ara bé, en sentit estricte, Berga no és a la vall del Llobregat ni a les planes del Baix Berguedà (per això no hi va arribar mai el tren) sinó a la falda de la Serra de Queralt, que ja forma part del Prepirineu i, en conseqüència, del sistema pirinenc. Per altra banda, la identificació de la ciutat amb el Pirineu potser no és evident però tampoc és estranya. Per això a ningú va xocar que al Conservatori de Música que comparteixen Berga i la Seu s’anomeni oficialment dels Pirineus o que el torneig que organitza cada any el club d’handbol s’anomeni, precisament, Copa Pirineu.
Les ciutats, com les persones, poden compaginar diverses identitats i cercles de relació. L’etiqueta Pirineu, compatible amb la vinculació a la Catalunya Central o amb formar part de la cinquena corona metropolitana, permetria a Berga treballar amb altres ciutats petites de característiques i mides relativament similars i accedir a fons europeus (per territoris de muntanya o transfronterers, per exemple), alhora que reforçaria la seva posició com a destí de natura i excursionisme. Coses concretes a fer n’hi ha moltíssimes: des d’impulsar un museuet de l’alpinisme, fins a incentivar les fires i trobades d’àmbit pirinenc (la festa de la cervesa de muntanya, per exemple), passant per replicar l’exemple del Conservatori en altres camps formatius o fer sortir rutes i senders excursionistes des de la mateixa plaça de sant Pere. Internament, la ciutat podria incrementar l’arbrat i el verd amb especies autòctones del Prepirineu i un cert estil alpí.
En definitiva, convertir la muntanya en un signe d’identitat de Berga ciutat (de la comarca ja ho és) tant o més potent que la Patum. Mirar amunt, de tant en tant, i fer-nos nostres els reptes, les oportunitats, les amenaces i els debats pendents. Per exemple: Volem o no que es facin uns jocs olímpics d’hivern al Pirineu l’any 2030? I si s’acaben fent, ens limitarem a comptar cotxes?
