Dilluns al matí, quan va sonar el despertador, em va costar situar-me. No sé si us passa a vosaltres, però jo de vegades quan sona aquest coi d’alarma-despertador del mòbil no toco ni quarts ni hores. No sé si he d’anar a treballar o és dia de partit del meu fill o potser m’he equivocat i no toca fer res i em puc quedar una estoneta més sota els llençols. Però un cop superat aquest mal tràngol i assumida la meva condició de currant em vaig llevar, vaig fer un cafè i vaig anar acceptant estoicament el que és inevitable per a la majoria de la població: que havia d’anar a treballar. Així ho vaig fer. No treballo a Manresa, però tampoc no molt lluny, tot i que prou per haver d’agafar el cotxe (no hi ha transport públic, ni molt ni poc ni puntual o amb retard. Senzillament, no n’hi ha). Doncs, com deia, vaig agafar el cotxe i vaig anar per una ruta diferent; n’hi dic ruta-cash, perquè es tracta de trobar un caixer de CaixaBank, i no és una activitat que m’agradi especialment de fer, però que he de fer perquè al meu barri, ves per on, no hi ha caixers: se’ls han carregat. M’estalvio de fer, per a les ments pensants d’aquesta gran institució social del país, una llista de totes les raons per les quals necessito portar diners trinco-trinco a sobre. Però aquest no és l’objectiu de l’article d’avui. Com deia, anava de ruta-cash i em vaig adonar que hi havia, bé, millor dit, que no hi havia gens de trànsit. Vaig fer el carrer Barcelona i les Bases amb un no res, la rotonda gairebé en línia recta. Per un moment em vaig emocionar pensant que m’havia equivocat, que no havia d’anar a treballar i que podia fer mitja volta... però, no; al final hi vaig caure. Ahir era 12 d’octubre (felicitats endarrerides a totes les Pilars!) i molta gent feia pont. I res a dir, tot al contrari, que en gaudissin. Però vaig recordar que fa uns anys a aquest país es discutia si el 12 d’octubre s’havia de treballar, que aquesta no era la nostra festa i que no hi havia res a celebrar. Diria que fins i tot alguns regidors i regidores, no recordo de quin ajuntament, van haver d’anar a tribunals. Com que no estic del tot segura que això que dic sigui cert vaig tafanejar amb el meu amic Google i, sí, l’octubre de 2016 sis responsables polítics de l’ajuntament de Badalona van anar a treballar. Va haver-hi molt debat al voltant d’aquesta qüestió, fins i tot el Conseller Puigneró deia el 2019 que per l’any vinent els dies 12 d’octubre i 6 de desembre serien dies laborables (havien trobat la trampa legal: vaja, l’astúcia catalana que tan bons resultats ens està donant). Dilluns a la nit temia que no m’hagués informat bé, i que mentre jo estava tan feliç pensant que l’endemà tindria festa (el que celebrem o no m’és indiferent), a veure si resultaria que em tocava treballar. Tornant de nou al meu amic Google, i amb el calendari de festius de Catalunya 2021 al davant, vaig adonar-me que, efectivament, ahir continuava sent festiu. Potser l’any que ve ja no. Aniré seguint pel Google què en diu d’això el conseller Puigneró.