Joan Maria Roma i Comamala (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1870– Barcelona, 1946) fou un polític carlí català, també periodista, publicista i escriptor. L’any 1913 fou nomenat secretari de la Junta Regional Tradicionalista (els carlins) i fou elegit diputat provincial pels districtes de Manresa-Berga en una candidatura conjunta amb la Lliga Regionalista que anys després seria Lliga Catalana.

D’ell la Viquipèdia en diu «com a defensor del regionalisme, es va destacar pel seu suport a la Mancomunitat de Catalunya, formant part del seu Consell Permanent l’any 1914. Es va casar amb Joaquima Sardà i Pi, amb qui va tenir dos fills: August i Maria Lluïsa. Fou l’avi de Montserrat Roma Pitarque (filla d’August Roma Sardà i Antònia Pitarque Sulé), qui l’any 2015 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona de mans de l’alcaldessa, del partit dels Comuns, Ada Colau, per la seva dedicació als altres i l’extensa tasca de voluntariat. Maria Lluïsa Roma Sardà es va casar amb el farmacèutic Juli Ainaud Soler. Fou avi de Núria Ainaud Roma, casada amb el metge Jordi Cuxart i Bartolí, i rebesavi de la infermera Núria Cuxart Ainaud i de Montserrat Cuxart Ainaud, professora a l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma». En canvi , en una de les primeres edicions que tinc de la Gran Enciclopèdia Catalana no se’n diu res de res, curiós, no?

Va ser fidel al pretendent carlí Jaume III, però curiosament un altre pretendent, no reconegut per la majoria dels carlistes l’any 1944 Carles VIII el va nomenar comte de Villa-Roma, creat expressament per ell aquest títol. L’any 1907 va fundar l’organització juvenil tradicionalista del Requetè, que es transformaria anys més tard en una organització paramilitar i armada. Durant la Guerra Civil Espanyola els terços de requetès, van combatre al costat del general colpista i dictador feixista Francisco Franco. En total es van constituir 41 terços: 10 compostos per navarresos, 8 per bascos, 8 per castellans, 7 per andalusos, 6 per aragonesos, 1 per asturians i 1 per catalans, el conegut com a Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.

Té una abundosa producció literària, bàsicament de temàtica carlina en destacaria dues de les seves obres: Catecismo Tradicionalista: manual de las juventudes carlistas españolas (1933) i Álbum histórico del carlismo (1935), varen esdevenir llibres imprescindibles pels carlins, voldria assenyalar que el seu Àlbum conté moltíssimes referències de les comarques de la Catalunya central. Va ser membre de la Junta de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt de l’any 1916, al costat de coneguts com el Baró de Maldà, el Farguell de Magarola, els comtes de Güell i Fígols, Jaume Felipó, Jacint Vilardaga, Antoni Sansalvador... o fra Frederic de Berga. Va assistir alguns dels actes de la coronació, sempre intentant de no coincidir amb la tia d’Alfons XIII. L’infanta Isabel coneguda popularment per la «Xata» que va representar la monarquia liberal en aquest acte. Algun dia caldria poder fer un llistat de tots els qui han estat elegits pel partit judicial de Berga com a diputats al parlament de Madrid o a la Diputació Provincial de Barcelona, no entenc com encara no tenim fet aquest llistat, o tal volta no s’ha pogut fer per la dificultat atàvica de poder fer la consulta documental.