El jovent ho està passant molt malament. S’incorpora a una societat que no li ofereix oportunitats. Són els més perjudicats per la reforma laboral i tenen moltes dificultats per incorporar-se al mercat de treball i, quan ho aconsegueixen, ho fan en unes condicions precàries, uns salaris molt baixos i uns contractes temporals que no els permeten independitzar-se. I tot plegat amb l’afegit de viure en uns moments d’incertesa, dins d’un sistema econòmic injust i en un planeta en plena crisi climàtica.

Malgrat que la joventut és l’etapa de la vida idealitzada per les persones que ja l’han passada, s’associa falsament el col·lectiu de joves amb tot d’estereotips negatius, com la immaduresa, l’esvalotament, la irresponsabilitat... Aquesta imatge mental és la que contribueix a la discriminació per raó d’edat que es produeix, per exemple, en el moment de buscar feina. Sovint es troben, pel sol fet de la seva edat i malgrat ser persones suficientment preparades, que se’ls ofereixen contractes en pràctiques poc remunerats o contractes temporals precaris.

L’edatisme, doncs, no sols afecta la gent gran sinó també als joves. Amb la pandèmia s’ha estigmatitzat tot el col·lectiu amb les actuacions poc responsables d’una minoria que s’enfrontava amb la policia en els anomenats “botellots”. De la mateixa manera que, basant-se en prejudicis racistes, s’estigmatitzen els anomenats MENAS (Menors no acompanyats), identificant a tot el col·lectiu amb fets delictius, quan en realitat són persones menors migrades molt vulnerables.

L’ordenament legal també es basa en l’edat en determinar els drets i les obligacions. A 14 anys una persona ja té responsabilitat penal, en canvi no se li permet emancipar-se legalment ni començar a treballar. Mentre que en l’instant de complir els 18 anys, moment triat de forma arbitrària, es passen a tenir tots els drets formals, amb independència del nivell d’aptitud personal.

En l’ensenyament reglat, l’alumnat també és classificat per la data de naixement, que determina el curs i els coneixements que se l’impartiran, sense tenir en consideració les capacitats i els seus interessos, qüestió que moltes vegades acaba en l’avorriment i l’abandonament escolar. Seria lògic desempaquetar els coneixements, ara tancats en assignatures i cursos, i permetre que els alumnes seguissin els seus itineraris personals, amb independència de la data de naixement, guiats per tutors i assessorats per professors tècnics en les diferents matèries.

L’edat també és la que discrimina els joves quan no poden accedir a l’Ingrés Mínim Vital fins a complir els 23 anys i que estant condicionats fins als 29 a haver viscut tres anys independentment i treballat un mínim d’un any, condicions inabastables per a bona part del jovent.

Els anys de vida no haurien de ser, en cap cas, una limitació dels drets que tenen les persones, però sovint és una font de discriminació, tant en la vellesa com en la joventut, encara que moltes vegades no n’hi ha consciència atès que, per desgràcia, l’edatisme està normalitzat socialment.