Aquest cap de setmana és el primer sense gairebé cap restricció als aforaments i sense la major part de les restriccions que hi havia vigents a sales de concerts. A partir d’avui serà possible sopar en un restaurant amb un grup de comensals sense limitacions, i acudir a un concert on –amb el 70% de capacitat màxima– es podrà estar dret i saltar davant de l’escenari com s’havia fet sempre. Fets tan normals com aquests han estat vetats durant tants mesos que ara semblen extraordinaris, una bona prova de fins a quin punt ens ha marcat la pandèmia. La mascareta en interiors passa a ser el principal i gairebé únic romanent de la lluita contra la covid. És un punt d’inflexió molt important. L’esperada normalitat gairebé ja és aquí. El fet que hagi estat progressiu ho ha fet menys preceptible, però no per això és menys important. Cal, ara, un bon seguiment del nombre de casos i capacitat de maniobra si s’aprecia que, com ha passat abans, la normalitat ha estat massa optimista. I cal prudència. No hauria de caldre cap norma per mantenir els comensals a una distància prudencial entre ells, per exemple. Ara que torna la llibertat, cal mantenir el seny.
