Jordi Gibert Rebull va fer la ponència inaugural «Castells i torres a les valls del Cardener i Llobregat (segles IX-XI) al convent de les monges caputxines de Manresa dins les IX jornades de patrimoni que enguany organitza el Centre d’Estudis del Bages sota el títol: «Preservar el patrimoni de torres i castells». Llàstima de les deficiències del so de la sala. Expert en l’organització territorial i transformacions del poblament entre els segles VI i XI, en l’àmbit de la Catalunya Central, va analitzar l’extinció de l’imperi d’Occident fins a la consolidació del feudalisme per l’actuació dels comtes de la Cerdanya, d’Osona i Urgell que conquereixen la zona. Políticament, del segle V al VIII, l’actual Catalunya interior correspondria al regne visigot. El 826, les revoltes contra el poder carolingi acaben amb l’imperi. Guifré el Pilós ocuparà el poder de la Catalunya Central. Les noves conquestes es fan des d’Urgell i la Cerdanya, però sobretot des d’Osona que és la primera en caure a mans de Guifré. Òscar Trullàs Ledesma va parlar del castell de Castellet, a Sant Vicenç de Castellet, segles IX-XV, pel que fa a les últimes recerques arqueològiques i datacions. Les darreres prospeccions van posar al descobert la ubicació de la torre de guaita dels segles IX-X. Adaptada a l’extrem del turó, de planta gairebé octogonal, que ressegueix un terreny complicat per l’orografia, però estratègic pel seu caràcter defensiu. Quan va caure, se’n va fer un altre al segle XIV a la vessant més alta del turó. Trullàs va esmentar que es tractava d’un gran castell, dels més antics del sector i amb una gran zona noble: una sala menjador per rebre les autoritats, i una altra de productiva amb la cisterna i prop de la casa de l’ermità, cavallerisses i graners. Anteriorment, les excavacions van posar al descobert una necròpoli amb restes de vuit esquelets, dels segle XI i XII, al costat de l’actual ermita i a l’antic castell, amb referències des del 1001.
L’arxiver manresà Marc Torras Serra va explicar des dels orígens del castell de Godmar a Callús fins a la seva destrucció al segle XV. El primer document que fa referència a l’existència del castell és del 4 de desembre del 940, en un context de repoblació i reorganització administrativa de la zona. Es creu que la primera fortificació va ser una torre de guaita més tard substituïda per l’actual torre rodona. Ben aviat va ser propietat del comte Ramon Borrell. Com a terme de Callús va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. A mitjan segle XI va ser propietat de la família Òdena. El castell va ser enderrocat el 28 de gener de 1464 durant la guerra civil catalana (1462-1472), quan el senyor del castell era Galceran de Sallent. El castell de Cardona en el temps: evolució d’una fortalesa de frontera fins esdevenir nucli residencial dels vescomtes d’Osona-Cardona (segles VIII-XIV) va ser la comunicació presentada per Andreu Galera Pedrosa, doctor en història medieval. L’arquitecte Eduard Píriz González va explicar el conjunt monumental del castell de Sallent, segles IX-XIV i l’evolució posterior, amb una breu història i anàlisi de les estructures conservades, mentre que va tancar les comunicacions el doctor en geografia, Xavier Campillo Besses, que va dissertar sobre els vestigis i la primera documentació històrica del castell medieval de Berga.
