Desacord? Referèndum!

(Utilitzo «passi covid» perquè un passi serveix per «entrar en un indret, espectacle o local», que és del que es tracta, mentre que un passaport funciona «per entrar en un país estranger», i cap dels bars on esmorzo no pertany a aquesta categoria, ni tant sols els regits per famílies xineses que serveixen teòric menjar japonès).

Diumenge passat els suïssos van convalidar la llei que permet al govern imposar el passi quan ho aconselli la marxa de la pandèmia. Hi havia un partit de dretes ferotgement en contra que va exigir la consulta i li va sortit el tret per la culata: 62% a favor de la llei, amb participació del 68%. Xifres elevades, veredicte contundent.

Al sud dels Pirineus quan un partit o grup està ferotgement en contra d’una llei la porta als tribunals, fet que atorga als magistrats una funció legislativa que no els pertoca. Cada cop que un govern autonòmic vol implantar restriccions per motius de covid ha de passar una prèvia consulta judicial per evitar que les tombin a mitja aplicació, amb l’enrenou corresponent. Però els togats no són experts en salut pública ni en epidèmies, i no posseeixen una formació que els doni autoritat tècnica per decidir quines mesures són proporcionals amb l’amenaça sanitària.

El conjunt de la ciutadania es troba en una situació equivalent, però amb la diferència que és la dipositària de la sobirania. La democràcia reconeix als ciutadans el dret absolut a decidir sobre els afers col·lectius (i, certament, també el dret d’equivocar-se, cosa que no sabem fins que arriba el judici de la història, sempre discutible).

Fins quin extrem cal sacrificar llibertats individuals de moviment per guanyar seguretat sanitària col·lectiva? Greu dilema, encès debat! Decidim-ho els qui patirem una cosa i ens beneficiarem de l’altra. Fàcil, oi? Per què no ho fem?

Doncs perquè els que sempre manen es neguen a cedir ni una engruna de poder.