Que l’espai reservat per a la política es va fent malbé diàriament podríem dir que és una veritat gairebé mundial. Que a Catalunya som uns avantatjats en aquest procés de degradació, diria que és incontestable, fins al punt que en alguns moments arriba a semblar que Catalunya i política és un oxímoron. El més suau que es pot dir de la política catalana és que es mou entre l’exageració, l’engany i la mentida. Per quin ordre? Depèn del personatge, del tema i del dia.

Un exemple, l’empresa Renfe té mala premsa a Catalunya i l’actual vicepresident, conseller responsable dels transports ferroviaris del país, és el primer d’encendre el foc els dies que hi ha problemes. Fins i tot és capaç de fer-se el sorprès quan l’empresa posa un servei que ell ha encarregat. «Satisfet que Renfe acati la demanda de la Generalitat de recuperar un tren que permet treure cotxes de la carretera per accedir a la muntanya per a la pràctica esportiva i lúdica a la neu». Aquest suposat tuit neutre amaga una sèrie de veritats que sembla que el vicepresident oblida. Des que, en època del conseller Nadal, es van traspassar, les Rodalies depenen del conseller de torn, és a dir, d’ell. Per tant, que les prop de vuitanta persones que diumenge van baixar a l’estació de la Molina –cabien en dos autobusos– ho haguessin fet l’any passat, l’altre o l’altre depenia del govern del qual ell forma part. Qualifiquin si aquí hi ha exageració, engany o mentida. Per a mi les tres coses.

Que Renfe presti el servei a Catalunya depèn del conseller. S’hauria pogut fer un concurs i d’altres empreses s’hi haurien pogut presentar. Que hagués estat un embolic, sí, però si Renfe dona el servei a Catalunya és perquè ell així ho ha decidit.

Fins ara tenia una petita excusa, el servei traspassat el pagava directament el Ministeri, avui ja no és així, aquest any la Generalitat rebrà els diners per liquidar el servei. Anualment el dèficit d’explotació està al voltant d’uns 300 milions d’euros. Per altra banda, Renfe té reconegut per sentència judicial un deute de prop de 100 milions d’euros per serveis prestats que no estaven en el traspàs, que un dia o altre s’haurà de pagar.

Renfe ofereix un servei per sobre del que realment cobra. Pot ser que la Generalitat pagui i signi el contracte programa que té pendent des del traspàs. Si no ho fa, no es podran fabricar, a Santa Perpètua de Mogoda, els trens nous per valor d’uns 700 milions d’euros destinats a Catalunya amb el que això suposa per a la qualitat del servei, a més de l’impacte econòmic al Vallès. Com sempre, anem tard, per les diferents xarxes de Rodalies espanyoles ja s’estan construint les unitats noves per valor de 1.500 milions d’euros.

La Generalitat té la competència i té els diners. No pot demorar més la firma del contracte amb qui li presta el servei, perquè pugui anar als bancs a demanar crèdit, i faci les inversions necessàries per millorar-lo. El responsable de les Rodalies, jugant, al fet que el servei no millori, per després queixar-se. I a sobre molts mitjans li fan el joc!