Tant badar envers els efectes placebo dels fàrmacs amb efecte terapèutic i ens hem oblidat de l’efecte oposat: l’efecte nocebo.
La reflexió ve a tomb per una informació donada, fa pocs dies, per la revista Nature que, a la vegada es feia ressò d’una notícia del diari anglès The Guardian, on aquest explicava els resultats d’un estudi publicat a Jama Network Open de l’Associació Mèdica Americana. Serveixi aquesta seqüència de referències per situar l’article.
Uns recercadors del Beth Israel Medical Center de Boston varen examinar 12 assajos clínics relacionats amb l’administració de les vacunes contra la covid-19; no entraré en els detalls de l’estudi, un estudi ben dissenyat i monitorat, però sí que en els resultats. I es va trobar l’efecte nocebo, aquest efecte explicava amb el 76% dels efectes secundaris lleus i més comuns en l’administració de la primera dosi de la vacuna i un 52% dels efectes secundaris també lleus, després de la segona dosi.
En els assaigs clínics, un grup de persones van rebre injectada una solució inactiva salina diluïda en lloc de la vacuna; cal esperar que fossin vacunades posteriorment. L’estudi no va seguir els efectes severs com l’aparició de coàguls o afectacions cardíaques.
He esmentat, 2 vegades l’efecte nocebo, llavors ens preguntem, de què parlem? Doncs de l’aparició de símptomes o reaccions, d’efectes negatius després de l’administració de qualsevol mesura terapèutica, just el contrari que l’efecte placebo, una millora simptomatològica després de l’administració d’una substància neutra, sense cap activitat farmacològica.
L’estudi suggereix que la majoria de reaccions adverses lleugeres o moderades com fatiga, mal de cap i dolor al braç, no són provocats pels components de la vacuna, però si per altres factors com poden ser l’ansietat, les expectatives, atribuint erròniament diverses molèsties després de rebre la punxada.
Els recercadors posen sobre la taula que una millor informació pública envers les respostes nocebo poden afavorir les resistències a la vacunació en reduir els dubtes i preocupacions que algunes persones tenen. Aquí rau una important reflexió, als Estats Units, quan es prescriu un fàrmac, habitualment i en segons quins fàrmacs, es fa de manera individualitzada, sense la caixa del producte, no hi ha una cultura generalitzada de tenir el prospecte. Per cert, la vacuna administrada, també a casa nostra, no té prospecte per l’usuari. Això donava peu per tal que els recercadors insisteixen a millorar la informació a la població; la informació clara i precisa, no com les bíblies d’alguns prospectes al nostre país, i ajuda a reduir dubtes i el rebuig al fàrmac. Tanmateix, en aquest punt de la reflexió, el prescriptor té l’obligació d’informar de possibles efectes adversos i el que se l’ha de prendre, el dret a ser informat i preguntar.
Exemple d’informació disfuncional, en un titular: Els prospectes dels medicaments tenen els dies comptats. La realitat: seran substituïts per codis QR.
