L’autodisciplina és un tresor que s’aconsegueix a base d’esforç i de sacrifici. Miro de desgranar-ne els beneficis en aquestes breus línies.
Vivim en un temps, per norma general, que valora excessivament la immediatesa, els camins rectes i fàcils i un cert hedonisme. Però les coses importants, les grans coses, normalment requereixen temps i esforç.
És justament aquí, on entra l’autodisciplina: l’eina més potent que tenim al nostre abast per no ser desviats dels nostres grans objectius i somnis. Perquè només amb eines d’autodisciplina podrem esquivar les múltiples temptacions que ens ofereix aquesta vida moderna.
Però, com es cultiva l’autodisciplina?
El primer pas és l’autocontrol, i el foment del creixement personal diari. L’autodisciplina és una forma d’automatitzar rutines. Vaja, és allò que som capaços d’instaurar com a hàbit. Consisteix en automatitzar les decisions. Els comportaments automatitzats permeten que no trenquem amb els hàbits que ens portaran als nostres objectius a llarg termini.
Per instaurar un hàbit nou, inicialment haurem d’esmerçar una dosi molt gran d’esforç. Però en poc més de dos mesos, la rutina que tant ens costava, esdevindrà hàbit i ja no requerirà cap esforç per part nostre. El llibre de Charles Duhigg El poder dels hàbits. Per què fem el que fem a la vida i a l’empresa dona moltes eines i trucs útils per assolir aquest procés d’automatització.
El segon pas (de fet, més que un pas, és una estratègia), consisteix en centrar-se en hàbits clau. És a dir, enlloc de voler canviar tot de petites coses en paral·lel, la idea es basa en identificar grans esferes vitals que, de per sí, poden portar implícits molts canvis alhora; la diferència respecte a l’altra estratègia rau en el fet que l’esforç i l’atenció es centren en una sola cosa, fent més planer el camí de l’estoic.
En general la ciència ha identificat un conjunt de patrons que porten a la transformació global de diversos àmbits de la vida. Patrons que, un cop modificats, tenen un poder transformador d’arrossegament: fer activitat física regular; registrar la ingesta d’aliments (fixeu-vos que no he escrit «fer dieta» o «menjar bé»; sembla que la rutina d’anotar el que mengem, porta implícita una transformació gradual a menjar millor i més sa); llevar-se més d’hora (pot donar-nos més temps per fer coses, reduir les tensions i presses dels matins, o ser més efectius a la feina... ja ho va dir un entrenador de futbol, oi?); meditar; practicar la gratitud (anotant cada dia tres aspectes positius de la jornada) o aprendre una cosa nova cada dia (per petita que sigui).
I n’hi pot haver infinitat més. Tots ells són hàbits clau potencials, dels que es poden desenvolupar esperant una reacció en cadena positiva. I com més rellevant sigui el «perquè» que ens motiva, el gran propòsit a llarg termini, més difícil resultarà que ens distraguem o ens despistem, i menys sever ens semblarà el camí per assolir-ho.
