Espanya ha passat de democràcia «plena» a «defectuosa», i del lloc 22 al lloc 24 del rànquing mundial, en l’índex de qualitat democràtica que elabora el setmanari The Economist. L’assignatura que fa baixar la nota mitjana és el funcionament institucional, i més concretament la independència del poder judicial, a causa del bloqueig del seu Consell General. «No cal que ens ho digui The Economist», replica un tuitaire quan comento la notícia a la xarxa de l’ocellet. La qüestió és que ara ho sabrà el món sencer, i l’altra qüestió és si els grans partits espanyols tindran un atac de vergonya o es limitaran a continuar acusant-se mútuament de ser els culpables del ridícul.

Retrovisor. El 9 de novembre del 2015, en la pausa entre les eleccions del «vot de la teva vida» i la inesperada investidura de Puigdemont, la majoria independentista del Parlament de Catalunya va aprovar la resolució que posava en marxa el full de ruta cap a la república. En aquell text s’afirmava que «aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional». Sis anys i tres mesos més tard, Laura Borràs ha proposat un acord pel qual «el Govern es compromet a obeir el Parlament fins i tot en contra de resolucions judicials o administratives». No li han fet gaire cas. Potser perquè recorden com va acabar aquell camí encetat el 2015?

Accelerats. Ara resulta que Facebook cau a plom a la borsa, entre altres raons, perquè és una aplicació utilitzada per «gent gran» i la gent jove prefereix altres plataformes de relació digital. Però alhora milions de persones d’una certa edat mai no han entrat del tot en aquest univers perquè troben que són massa grans per als invents moderns. I el seu inventor i propietari, Mark Zuckerberg, te menys de quaranta anys. Res no dura per sempre, i encara menys en el món de les tecnologies, però potser ens estem passant de revolucions.