Les escoles manresanes Puigberenguer, Ítaca i Les Bases s’han posat d’acord per muntar un sistema que permeti als alumnes anar al centre en bus o en bicicleta, acompanyats d’un monitor. És la continuació d’experiències anteriors que no han pogut consolidar-se, normalment perquè depenien de la disponibilitat d’un monitor que ha desaparegut en esgotar-se la subvenció corresponent. De moment, els grups que hi participen són petits, però n’obtenen una gratificació claríssima: els pares s’estalvien d’anar fins a l’escola, i alguns dels menuts comencen el dia de la manera més satisfactòria possible, fent una pedalada. Aquesta no és una societat acostumada a organitzar-se per fer les coses col·lectivament. El resultat és que milers de pares i mares surten de casa sols cada dia per portar infants a l’escola, en molts casos cavalcats en cotxes que consumeixen, contaminen, ocupen la via pública, fan soroll i sotmeten a estrès els seus conductors. Davant d’això, organitzar trajectes compartits i nets és un guany individual i col·lectiu de primeríssim ordre. Caldria donar-hi un impuls decidit i irreversible. No fer-ho resulta totalment irracional.
