El dimarts 8 de febrer en el seu «Xut a pals», Adam Majó Garriga parlava sobre el futur emplaçament de l’estació d’autobusos de Berga d’una manera molt lleugera i poc documentada. Per això, ens permetem d’aclarir-li algunes qüestions (en cap cas opinions) jurídiques, tècniques i materials que figuren en el document que hem presentat a l’Ajuntament referent a aquest tema.
1. En el seu «Xut a pals» Adam Majó diu: «I si per construir-la [l’estació] hem de perdre un tros de parc ho haurem de compensar...». Hauria de saber, però, que: «Certament l’actual article 98 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya-LUC contempla la possibilitat de modificar els sistemes urbanístics d’espais lliures i zones verdes, sempre, però, que es garanteixi el manteniment de la superfície i la seva funcionalitat actual, i salta a la vista que això no fora possible, ja que l’ús i destí actual de la zona verda com a espai d’esbarjo ja urbanitzat com a parc, després de les corresponents obres i instal·lació del mobiliari urbà, es troba plenament consolidat i conforma una unitat integral que resultaria directament estroncat en tota la part que es veuria ocupada pel nou tram del carrer Pere III i per la pròpia estació d’autobusos...».
A més a més, Adam Majó hauria de saber que davant un projecte menys agressiu que l’actual, el 2005, 600 signatures vam defensar el manteniment d’aquest espai com a parc i zona verda. L’Ajuntament va rectificar, i a través d’uns tallers de participació popular la plaça es va dibuixar tal com és ara, a gust de l’administració local i del veïnat, essent des d’aleshores una de les zones més aprofitades pels ciutadans de Berga.
2. Quan Majó diu: «... i que estigui ubicada al centre de la ciutat. L’únic lloc que reuneix totes aquestes condicions és la Rasa dels Molins», no deu recordar que en l’actualitat, i per evitar problemes de mobilitat i mediambientals, les noves estacions en superfície es solen construir en una espona de la ciutat, i que les que han restat al centre es fa el possible per traslladar-les. A més a més, a Berga, la Rasa no és l’únic lloc cèntric, tot i que hi hagi interès en fer-ho creure així.
3. Pel que fa a la mobilitat, en l’actualitat cada dia hi ha més de 120 trajectes de busos que, segons la concessionària, aniran en augment els propers mesos. Tot aquest volum l’haurien d’assumir la rotonda del Passeig de la Pau, el carrer Pere III i el parc de la Rasa, en un horari continuat que va de 5:30 h. del matí, fins les 10:30 de la nit, amb els fums, sorolls, embussos i molèsties vàries derivades d’aquesta activitat.
En fi, voldríem dir a Adam Majó, quan escriu que l’actual equip de govern «no es resigna a passar a la història sense pena ni glòria», que aquesta glòria, no es tornés pena per anys i panys amb una proposta tan forassenyada. I si vol tenir més informació sobre aquest tema per saber de què parla quan en parla, no tenim cap problema en facilitar-li tots els detalls que vulgui sobre la nostra posició, i fins i tot la còpia del document entrat a l’Ajuntament.
