Donem una ullada, no val badar, a la situació de la salut mental a Ucraïna, segons les dades de l’atles, de l’any 2017, de la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut-OMS. Donava voltes al magí a l’hora de plantejar en què badaria en l’article d’avui i pensava en la situació de guerra en aquest país, i ha sigut llavors quan per la ràdio sento una notícia que m’acaba de fer decidir; les tropes russes han ocupat les instal·lacions d’un hospital psiquiàtric amb 500 residents a dins. No puc parar de pensar en aquestes persones, són persones, i en quines condicions poden i podran estar en aquesta situació. Per no imaginar com està l’estat psicoemocional de la resta de població, la que s’ha vist obligada a deixar la seva residència i les que romanen al país. Segurament, quan surti publicat l’article, la situació només pot ser pitjor.
No cal incidir en el patiment i angoixa de les persones directament implicades sobre el terreny, les que no poden marxar, les que han de lluitar pels dos bàndols, el futur incert i les conseqüències a mitjà i llarg termini, que donaria per diversos Badants. Però com que habitualment badem en l’àmbit de la salut mental, i les persones afectades, ens centrarem en aquesta qüestió.
El sistema d’atenció en salut mental a Ucraïna està, estava, en un procés, com a la resta de països, de transformació d’una atenció en salut mental basada en una atenció hospitalària a un sistema comunitari, d’atenció ambulatòria i en centres de salut mental. L’any 2017 estaven ingressades en hospitals psiquiàtrics unes 30.285 persones, massa, a parer meu, i per tenir una referència, a Catalunya n’hi ha 2.250. Si féssim una correlació amb Ucraïna, n’haurien de ser unes 12.700. De totes maneres, malament per als dos països; l’OMS recomana el seu tancament des de fa anys.
Ara bé, en quines condicions estan aquestes persones internades i, a hores d’ara, en un futur pròxim, com estaran? Els seus drets i la seva dignitat, ja arrabassada per una situació de restricció, encara poden ser, o seran, més febles. Arreu s’estenen llocs de recollida de medicaments i ajuda per a la població, no trobo una ajuda específica per a les persones que pateixen malalties psiquiàtriques. Els malalts mentals, una vegada més, a la cua de l’atenció, els grans oblidats.
Tornem a les xifres, Ucraïna té una taxa de suïcidis de 22,4 (per 100.000 habitants i any), la mitjana de la regió europea és de 12. La taxa de suïcidi és l’indicador brut, però significatiu, del patiment d’una societat. En aquest país hi ha 62 hospitals psiquiàtrics i, només 23 Unitats de Psiquiatria en hospitals generals, per a una població de 44.657.704 habitants. Tot plegat ens dona una mitjana de més de 500 persones en cada hospital psiquiàtric, em torno a preguntar, què els espera? I què podríem fer. Em revolta que una maleïda guerra afebleixi, encara més, la dignitat i l’estat psicoemocional d’aquestes persones. Per no parlar de les seves condicions higièniques i de les necessitats bàsiques i l’alimentació.
