E l PIB espanyol és dotze vegades superior al marroquí. Per capita, nou vegades. El Marroc i els marroquins són moltíssim més pobres que Espanya i que la mitjana dels espanyols. Però ha estat Madrid qui s’ha plegat a les exigències de Rabat en la qüestió del Sàhara i ha esborrat amb una simple carta el suport tradicional al Polisario, encara que s’enfadin l’oposició de dretes i els aliats d’esquerres. La superioritat econòmica no ha servit de gran cosa.
El PIB de Rússia és quinze vegades més petit que el d’Estats Units, deu vegades inferior al de la zona euro i un terç de l’alemany. Per càpita, els russos són gairebé set vegades més pobres (abans de les actuals sancions) que els nebots de l’oncle Sam. Però es Rússia qui ha estat guanyant desafiaments al tauler internacional en el que portem de segle, de Geòrgia a Síria, de Crimea a Líbia, sense que l’escudella barrejada euroatlàntica hagi fet gran cosa més que recular per no prendre mal. La superioritat econòmica, un altre cop, no ha marcat la diferència.
Ara Rússia ha envaït Ucraïna i l’aliança occidental reacciona amb el fre de ma posat. Certament que la resposta ha estat molt superior a la d’altres vegades, però l’abismal diferència de poder econòmic entre les dues bandes no té una traducció proporcional sobre l’escenari bèl·lic. Pam a pam, els russos avancen, i no és cert que Putin estigui aïllat, perquè el món és gran.
Ser el més ric del poble no serveix de gran cosa si tens un veí pinxo que es fica als horts dels altres i no saps com plantar-li cara perquè fa molta por. Les elits extractives de Rabat i Moscou compten amb l’immens avantatge que els seus súbdits no piulen. Els envien a morir a Ucraïna o a saltar la tanca de Ceuta i ho fan. Els nostres governants, afortunadament, no gaudeixen del mateix grau d’impunitat. Noten poc o molt la pressió ciutadana a favor de la pau i la prosperitat sense armes ni policies. Com hauria de ser, però no com és. Els pinxos se’n valen.
