No s’aprèn filosofia, s’aprèn a filosofar». La màxima d’Immanuel Kant em trasllada directament a l’època en què em vaig endinsar per primera vegada en aquesta matèria mentre cursava Batxillerat. El professor que impartia l’assignatura, del qual en conservo un gran record, de seguida ens va ensenyar que, més enllà de memoritzar els conceptes, es tractava de desenvolupar un pensament crític i fer-se preguntes sobre la realitat que ens envolta, una pràctica a la qual estàvem poc habituats. Per primera vegada es donava importància a construir una veu i una mirada pròpia sobre el món i, en aquest procés, vaig descobrir el vertader plaer d’aprendre.

Aquests dies penso en les primeres classes de filosofia en veure els docents d’arreu de Catalunya manifestant-se en defensa de la immersió lingüística, la reversió de les retallades o la supressió del decret de plantilles, entre altres reivindicacions. Un dels motius de malestar que s’ha vist més invisibilitzat en les mobilitzacions és la supressió de l’optativa de filosofia a 4t d’ESO i la reducció d’un 75% de les hores dedicades a l’educació en valors ètics i cívics en l’esborrany del nou currículum. Com a protesta, el col·lectiu de professors de filosofia van presentar 10.000 signatures al departament d’Educació, que ja ha mogut fitxa i s’ha compromès a conservar l’optativa a 4t d’ESO. Tot i això, els docents reclamen estendre-la a tots els centres, ja que ara només s’ofereix en els instituts de 3 o més línies, i recuperar les hores de valors a tots els cursos de secundària.

El fet que la filosofia encara sigui motiu de discussió a l’hora de plantejar el nou currículum diu molt sobre quin és el valor que se li atorga en l’àmbit educatiu. Potser és perquè encara es considera una pèrdua de temps el fet de dedicar una estona a divagar i a reflexionar sobre assumptes de la vida quotidiana, atès que no hi ha forma de quantificar allò que nodreix l’esperit. Però tal com un dia m’indicava una professora de filosofia de la Catalunya Central, Mercè Garcia, «a vegades el temps t’ensenya que les coses que pensaves que eren útils no ho són tant i aquelles que consideraves inservibles funcionen molt bé». L’impacte que pot tenir la filosofia en els estudiants no és immediat, sinó que es demostra anys després, quan l’alumne que esdevé polític, mestre o enginyer és capaç d’aplicar l’ètica en la seva vida diària.

En un context en què el coneixement disponible és inabastable, és més necessari que mai posar l’accent no només en saber, sinó en comprendre. I aquesta és una de les tasques de la filosofia, que ensenya a mirar el món amb unes noves ulleres que disposen a l’aprenent a plantejar-se interrogants i a establir un diàleg constant amb el temps present.