Una de les anècdotes que més recordo de la nevada del 2010 és la gran quantitat de missatges d’indignació que van aparèixer al Facebook de Regió7 de gent queixant-se perquè l’Ajuntament de Manresa no retirava la neu de davant de la porta de casa seva. Dotze anys després, es constaten dues coses: que la xarxa social de Mark Zuckerberg ha aguantat més del que semblava (tot i el mal humor i la toxicitat que hi circula) i que les societats catalana i espanyola actuals continuen igual de perdudes que aleshores.

No tenim Pla B. Vivim al límit i sobre la marxa, a l’expectativa del que ens proposi el destí i confiant que un ens superior ens vindrà a rescatar. La covid-19 i la guerra a Ucraïna per la invasió russa així ho tornen a demostrar. A títol individual, pocs –i entre els quals no m’hi incloc– estan preparats per a l’imprevist, per a un terratrèmol, per a una apagada elèctrica llarga, per a una fallada d’internet, per a una pandèmia, per a una guerra. Només fa falta mirar el rebost per veure que no, que en cas d’emergència amb prou feines en tindríem per passar tres dies, a les fosques (perquè de piles i espelmes també anem curts) i, segurament, sense aigua, ja que als pisos minúsculs d’avui en dia poc espai hi ha per guardar garrafes. Alguns visionaris, això sí, encara podrien sobreviure a base de croquetes de paper de vàter fregides amb oli de gira-sol i, de postres, pastilles de iode per a la tiroide.

Aquesta és una casuística molt nostrada, de gent confiada perquè viu en una terra on no passa mai res (que es recordi). Al nord, a Alemanya, Àustria i Suïssa, per exemple, és un hàbit tenir el rebost ple per a 30 dies, i els mateixos governs ho recomanen. A Ucraïna, com també a molts altres països, tenen preparats refugis antiaeris. Ells tenen memòria. Aquí, ens conformem a escoltar el propietari d’una cadena de supermercats prometre que no ens quedarem sense Scottex ni Heineken.

No es tracta de viure amb por ni amb paranoia, però sí preparats; i pel que explicava en una revista recent la solsonina Sara Figueras, directora de l’Àrea de Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, en l’àmbit individual no ho estem. Ella parlava dels efectes que tindria un terratrèmol fort al Principat, una amenaça real. Les infraestructures aguantarien, però col·lectivament no sabríem com reaccionar i els edificis civils d’abans del 1974 patirien. Falta molta prevenció, pedagogia, memòria i sentit comú. Sobren whatsapps i compres compulsives sense sentit.