Dissabte passat, 2 d’abril, vaig assistir a la 37a Assemblea de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), que va celebrar-se a Manresa, i un munt de records em van venir a la memòria. Se’m va activar la moviola del temps i em va transportar 43 anys enrere. Vaig visualitzar aquella 1a Assemblea de les AV de Catalunya celebrada a Manresa el 2 de desembre de 1979. Aquella jornada va ser històrica per al moviment veïnal. Des de la Coordinadora de Barris de Manresa vam treballar intensament i amb molta il·lusió en l’organització d’aquella jornada. Una jornada reivindicativa i festiva. Conjuntament amb la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona vam treballar de costat partint de zero. No hi havia cap estructura de coordinació de l’associacionisme veïnal a Catalunya.
Uns mesos abans s’havia iniciat un cens de les AV, però malauradament no s’havia pogut arribar a tots els indrets del territori català. Aquells anys no hi havia telèfons mòbils, ni ordinadors, ni WhatsApp, ni e-mails, ni Facebook, ni Twitter. Res de res. Vam haver de recórrer als mitjans de comunicació per poder fer difusió de la trobada. Amb aquestes limitacions de convocatòria vam aconseguir que més d’un miler de delegats en representació de 234 AV de tot Catalunya ens trobéssim a Manresa. Durant el matí d’aquell diumenge va haver-hi un degoteig constant de persones que se n’havien assabentat a través dels mitjans de comunicació i que desitjaven participar-hi. L’organització vam quedar desbordada i, malgrat els imprevistos, la jornada va ser tot un èxit i va tenir un gran ressò.
Les fotos són testimoni d’aquella emocionant trobada: les aules de l’Institut Lluís de Peguera i del Col·legi Bages on tenien lloc els debats de les ponències estaven atapeïdes amb persones assegudes a terra. A la tarda es van exposar les conclusions dels debats en sessió plenària a l’antiga pista Castell que estava plena de gom a gom.
Uns mesos abans (el 3 d’abril) havien tingut lloc les primeres eleccions municipals després de la llarga dictadura franquista. Les expectatives amb els nous Ajuntaments democràtics eren enormes. Una de les ponències era «la participació de les AV als Ajuntaments». Una ponència que va generar molt debat. Es reclamava la creació dels Consells Municipals, els Consells de Districte, el dret al referèndum municipal, la participació en els Plens Municipals... En definitiva, es reivindicava una veritable democràcia participativa i no representativa.
Aquells anys hi havia molta feina a fer, ja que la dictadura havia propiciat un creixement urbà incontrolat i especulatiu. S’havien originat grans desequilibris socials en tots els àmbits: urbanisme, educació, sanitat, habitatge... A Manresa les primeres AV a constituir-se van ser als barris de Mion-Puigberenguer i el Xup, els anys 1971 i 1973, respectivament.
Mig segle d’AV. Ahir, avui, i demà, per a una bona salut democràtica les AV són necessàries. En el decurs dels anys la metodologia de treball ha anat canviant adequant-se als temps, però la seva filosofia inicial continua vigent.
Per transformar els pobles i ciutats, per millorar la qualitat de vida de les persones, per oferir serveis al veïnat, per fiscalitzar l’acció política dels governants... les AV són imprescindibles. La participació en els afers públics és un dret i un deure dels ciutadans/es.
