Coincidint amb les manifestacions en contra de la reforma educativa i de la introducció del castellà com a llengua vehicular, VilaWeb publicava «el govern espanyol aprova el nou currículum de l’ESO, en què desapareix la filosofia». Referit a l’Estat seria correcte, però a Catalunya, no. La llei Lomloe o Celaá, del 29 de desembre del 2020, fa una neteja de cara, canvia l’avaluació, suprimeix els suspesos pels alumnes en procés d’assoliment: teòricament, s’elimina la diferència entre els estudiants i la competitivitat entre ells. S’intenta igualar per baix, amb els riscos que comporta. Tampoc és veritat que s’hagi de fer la història per temes i no per períodes, malgrat algunes interpretacions. Un canvi important al nou batxillerat és que de les 30 hores setmanals se’n feien catorze de matèries comunes i setze d’optatives, ara seran dotze i divuit. Convertida en reial decret el novembre del 2021 serà d’obligat compliment a partir del curs 2022-23, amb les modificacions corresponents a les comunitats autònomes. Pel que fa a la Filosofia, a Catalunya, n’hi havia a tercer de BUP i la d’Història de la Filosofia a segon de batxillerat, des dels grecs fins a l’actualitat, fet que bàsicament ha quedat igual. Pel que fa a les Ciències Socials, es passa de fer-ne tres hores a dues, el que vol dir que la història continua, però amb una hora menys, que s’ha substituït per quatre hores de gestió autònoma, on es poden fer projectes a mig camí entre les diverses ciències i gestionar-ho de diferents maneres, així fins i tot es podria explicar la història de la ciutat on hi ha ubicat l’institut.
Ara caldrà parlar de les igualtats de gènere i reducció de les desigualtats, de les ciutats sostenibles, del consum i producció responsables, de l’acció climàtica: hi ha més geografia que història com es pot veure. Els sabers s’estructuren en tres blocs, sense incórrer en enfocaments academicistes en la presentació i organització dels temes, preveient una perspectiva oberta i flexible. Aquest tipus d’història permet parlar de qüestions com conflicte i poder en les èpoques moderna i contemporània, sense dir-ho de manera explícita, el que, segons alguns docents, provoca que els alumnes es facin un embolic i, conseqüentment, no s’assabentin de res. En aquest sentit, hi ha materials elaborats en l’Experimental de batxillerat, però que a l’hora de l’aplicació pràctica han fracassat. Pel que fa a la història, tot i començar al segle XIX, se li dona menys importància, sense que s’expliqui prou bé la lenta consolidació del liberalisme i s’aprofundeix més en la II República, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició (transacció) democràtica. Segons la redacció dels tècnics d’Ensenyament, Yolanda Guevara, Xavier Yáñez i Ramon Grau, es podrà parlar de temes aprovats per l’alumnat, d’observacions de fenòmens, de polèmiques entorn d’un fet, de problemàtiques que afectin la societat en general o l’entorn proper de l’alumne, dins la gestió autònoma de cada institut. Es tracta que al final de l’ESO els estudiants hagin assolit unes competències generals, com la ciutadana, perquè siguin capaços de conviure, tenir consciència per entendre que el món s’acaba, o un tractament globalitzat de situacions complexes per aprendre que les qüestions problemàtiques no s’arreglen fàcilment. Al pensament crític s’hi ajunta el creatiu, amb iniciativa personal i emprenedoria, la recerca i solució de problemes, gestió i informació dins les xarxes, així com la competència social pel que fa a l’aprenentatge i al treball en equip i digital, que facilitin els coneixements tecnològics.
