Recorden M. Rajoy? L’Audiència Nacional, en la sentència que va condemnar el PP per pagar un milió d’euros en B al seu extresorer Bárcenas, mai va saber aclarir qui hi havia darrere de l’apunt M. Rajoy. Un jeroglífic difícil, sens dubte. Aquest és el país (Espanya). Aquesta, la seva justícia i els seus governs; els d’abans, els d’ara.
I és que estem d’enhorabona: el ministre Félix Bolaños posarà els espies a espiar els espies del CNI. Ho anomena «control intern», un acudit. I si arribat el cas fos necessari, ofereix desclassificar certs documents. Però el cas no arribarà. Total, per a què?
La veritat és tossuda, i se sap que el programa Pegasus, amb el qual han espiat més de 60 polítics, activistes i periodistes independentistes, va ser adquirit pel CNI. Per espiar «a l’estranger», diuen. Però d’aquí a creure que el Govern central fos darrere de l’espionatge de Catalunya hi ha la mateixa distància que entre M. Rajoy i Mariano Rajoy: una enormitat.
¿I la tranquil·litat espiritual que ens ofereix Bolaños, quan deixa anar que «estem recuperant els afectes», o que «comprèn la preocupació i inquietud dels afectats»?
Celebrem que aquesta vegada l’independentisme s’hagi posat d’acord, almenys, per incidir en la irrupció del Catalangate, dissenyant una campanya de denúncia internacional, inclosa la publicació a The New Yorker. ERC fins i tot havia insinuat al president del Govern central que disposava de les proves de l’espionatge massiu. Pedro Sánchez va requerir el CNI, i aquest va respondre el que és oficial: que a Espanya només s’espia per ordre judicial (quan s’han espiat fins i tot els advocats dels polítics independentistes jutjats pel Tribunal Suprem).
¿La pressió internacional farà efecte a la Meseta? ¿El malestar d’ERC repercutirà en el seu suport al PSOE, o se situarà en el camp psicològic, al qual el ministre és aficionat?
Tot i que, ara que hi caic, al CNI espien molt, però una miqueta malament. Punxats els telèfons des d’abans de l’1-O, no van trobar ni una urna.
Control intern, ministre.
