On són els Pires Orrit?

No hi ha gaires preguntes periodístiques que tinguin sentit durant 36 anys. I menys a Manresa. La dels germans Pires Orrit, sí. I el més xocant és que l’eco de la pregunta arriba més lluny ara que llavors. El 1988 l’Isidre i la Dolors ocupaven una perifèria doble. En primer lloc, una notícia de Manresa era vista des de Barcelona com un succés remot, i la desaparició va tenir un pas molt fugaç per la premsa de la capital, cosa que no va ajudar a mantenir-ne viu l’interès als despatxos dels caps policials i judicials; en segon lloc, els Pires Orrit eren una família de la perifèria social i topogràfica: quinze germans en un domicili modestíssim de la Fàbrica Vermella, als afores, a la vora del riu, i amb una mare poc dotada per a les relacions socials que els qui es van ocupar del cas en els primers moments van considerar estranya, potser injustament. Era una notícia tràgica i incomprensible situada en un hospital d’un ordre religiós influent, protagonitzada per una mare peculiar d’una família pobre i enorme en una ciutat llunyana. Sembla que les administracions competents van fer més o menys el que tocava, però segurament, segurament, haurien fet més i amb més nervi si haguessin desaparegut uns nens de Pineda. El cas s’ha mantingut viu gràcies a la persistència inesgotable de la Mari Carme, una de les germanes, però el que realment ha fet que ara se’n parli a tot arreu, i amb ganes, és que el cas Pires Orrit encaixa com un guant en els algoritmes que viralitzen els temes a internet, aquesta loteria on tot pot tornar a esclatar qualsevol dia i una mà invisible decideix el que veuràs. Tres dècades després, Catalunya ha redescobert els Pires Orrit. Aquest cop, l’atzar de la viralització ha fet una bona obra. Per variar.