Manresa, ciutat d’influencers

Que al cor de Catalunya tenim un do especial per a la comunicació, el boca-orella i la xafarderia em va quedar clar quan, de petit, vaig conèixer La Vanguardia, no el diari, sinó una senyora que vivia en uns baixos de les cases de l’Avecrem i que, des de la seva finestra, difonia la millor informació de Manresa. Ho portem a la sang, a l’ADN; som comunicadors nats i no hi ha canal que se’ns resisteixi. Abans, el paper, la ràdio i la televisió. Ara, també, les xarxes socials, és igual quina. 

Posa-li l’etiqueta que vulguis (periodisme, creador de continguts, entreteniment), que tot va a parar dins del mateix sac de la comunicació, més o menys amateur, amb més o menys edició al darrere. I fins fa poc, semblava que anàvem directes al xoc, a l’enfrontament i al canibalisme. Per una banda, els hereus del periodisme que ja practicava Josep Tomàs Cabot als anys 50. Per l’altra, la sàvia nova, els creadors de continguts, que per ser justos amb un sector on tothom crea, se’ls hauria d’anomenar «creadors de continguts per a les xarxes socials».

Dins d’aquest grup, a Manresa i al Bages hi ha planter. Darrere de veterans com Jordi Carrillo, Daniel García i Carlos García (o el que és el mateix, Jordi Wild, 8cho i Tri-Line) n'han vingut més. La recent gala dels premis Amic-Tresdeu 2024, que reconeixen els millors creadors en català, va tenir aroma manresà: Alex Tous va rebre el guardó a millor instagramer de l’any i Norman López, el de millor streamer. I, també, Queralt Vidal, manresana que viu a Suïssa, es va fer un lloc a la final del premi revelació de l’any.  

El quid de la qüestió és que, on hi havia recels, va arribant la concòrdia. Sense anar més lluny, els esmentats premis Amic-Tresdeu estan coorganitzats per la principal associació de premsa catalana. I dos noms nostrats exemplifiquen el canvi: Nadine Romero ha fet el salt de TikTok a TV3 per presentar la post gala d’Eufòria i la també tiktoker Shalana Rodríguez és la cara del concurs lingüístic Fang! de l’SX3. Els mitjans d’informació comencen a veure les xarxes socials com un planter d’on treure cares noves mentre que els creadors van contemplant la premsa com una opció professional rendible. I el ball de cadires es tanca amb periodistes convencionals buscant noves oportunitats a Twittch, TikTok o Instagram. Qüestió de negoci i que, en realitat, els dos mons es complementen. On sí que queda molta feina per fer és en l’ús correcte del terme influencer; la qüestió no va de números, va de capacitat d’incidir i, aquí, diaris com aquest, encara hi tenen molt a dir.