FOMO: la por a ser nosaltres mateixos

Imagini sentir veritable fòbia a no contestar un missatge de WhatsApp. O de no poder seguir minut a minut quina és l’última novetat de la vida d’un influencer que no coneix de res, però que el sobreestimula amb dades personals -i sovint irrellevants-. Aquesta necessitat de voler estar connectat constantment té nom i s’anomena FOMO (fear of missing out). Afecta el 69% dels joves actualment, segons l’últim estudi de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental i està fent créixer una generació en perill.

De fet, aquesta síndrome té una relació molt estreta amb la nomofòbia que representa la por irracional a estar sense telèfon mòbil. Lamentablement, les persones que pateixen FOMO no poden deixar de mirar per un moment les últimes novetats a totes les xarxes socials. Han de contestar al moment qualsevol missatge, encara que sigui una foto d’aquelles sobrecarregades, no urgents, sovint marcades amb el missatge «reenviat moltes vegades» i que en són molts els qui les fan servir per desitjar bon dia.

Que un 69% dels joves senti que no pot viure sense deixar el mòbil a sobre de la taula i gaudir d’una estona en família sense interrupcions digitals és alertant. Però la manca de comunicació que s’acaba produint entre el jove i el seu entorn no és l’únic problema.

El FOMO provoca distorsió cognitiva, per la qual cosa, no s’aprecia la realitat i es perd la visió crítica del que és realment ficció. Tot plegat, en un moment en què les xarxes socials conviuen amb un gruix enorme de desinformació i de contingut que pot arribar a generar veritables tragèdies si no se sap digerir amb seny.

Aquesta desconnexió de la realitat acaba derivant en casos, certament extrems, però no aïllats, de menors morts després d’intentar fer reptes que algú ha fet en un algun vídeo que el jove no han sabut filtrar. Per exemple, un nen d’11 anys va morir el mes de març per fer un repte viral anomenat «chroming», que consisteix a inhalar substàncies químiques tòxiques.

Crec que ens cal parar. Hem d’aprendre a gaudir de la companyia i evitar la connexió als dispositius constantment. Llegir un llibre a la nit en comptes d’adormir-se amb el mòbil a les mans o parar atenció a les conversacions que ens envolten i aïllar-nos jugant a videojocs o mirant els vídeos més virals. Així, viuríem en un món molt menys pendent de què passa a l’altra punta del món i començaríem a preocupar-nos per no ser el reflex d’allò que veiem al telèfon mòbil. Tenim por a ser nosaltres mateixos i, per això desconnectem? Aquesta és la qüestió.