Aquests dies s’ha sabut que el fons d’inversió nord-americà Bright Path Sports Partners ha comprat el 40% de les accions de l’Ipswich Town per 122 milions d’euros. Aquest històric del futbol anglès milita a la Championship, la segona divisió. N’ocupa la tercera posició a un punt de l’ascens directe. Si l’aconsegueix, el club es garantirà un ingrés mínim de 121 milions en concepte de drets federatius.
El 50% de les accions de l’Ipswich Town pertanyen a la també nord-americana ORG, una entitat que gestiona el sistema de jubilació del personal de la Seguretat Pública d’Arizona. I és clar, la pregunta que se m’acut és quin interès futbolístic pot tenir un fons de pensions semblants per invertir en un club anglès que malda per tornar a la primera divisió? La resposta és clara: d’interès futbolístic, cap ni un.
I, tanmateix, d'uns anys ençà, aquest tipus de notícies són del tot habituals. Com ho són també les que expliquen que un determinat club, a pesar d’haver augmentat la seva facturació anual en un percentatge de dos dígits, no ha pogut evitar tenir pèrdues un altre exercici més. Amb la qual cosa, la conclusió a què cal arribar és que no hi ha cap interès futbolístic al darrere d’aquestes inversions. Només hi ha especulació financera
Aquest és el present i el futur immediat en què ha de competir el FC Barcelona. El seu model de propietat social és una anomalia preciosa. Però que està clarament en perill quan l’objectiu és mantenir-se competitiu en el primer nivell en un context en què el futbol, vol dir els seus clubs, els seus jugadors i els seus campionats, s’han convertit en un producte especulatiu d’una magnitud barroera i colossal.