Núria Malé és una dissenyadora manresana especialitzada en els brodats, la joieria i complements tèxtils. Després de treballar per diferents empreses, el 2017 va decidir continuar la seva trajectòria en solitari amb una marca pròpia. La seva idea de reivindicar el llegat tèxtil de la comarca l’ha portat a dissenyar recentment càpsules de souvenir local tèxtil inspirades en Manresa. Ara, Malé treballa per incorporar la joieria tèxtil a la seva col·lecció. A més a més, fa brodats d’alta costura per a la dissenyadora catalana Teresa Helbig.
La seva especialitat és el brodat i ara treballa per fer col·leccions de joieria tèxtil. Com defineix el seu producte?
Intento fer coses que tinguin sentit. És cert que, encara que he fet coses molt diferents, sempre han tingut la intenció de reivindicar una manera de treballar o una idea de bellesa.
Abans de treballar pel seu compte, havia treballat a multinacionals, quins canvis ha notat en la seva forma de viure d’ençà que va deixar la anomenada moda ràpida?
Quan treballes per una multinacional i tens la impressió de què et passa tot molt ràpid per davant i que no profunditzes en res. El canvi va ser molt dur, però des de llavors, em sento que construeixo alguna cosa. A la anomenada «moda ràpida» has d’estar pendent de moltes coses a la vegada, però al final no acabes fent res. Per això vaig optar per fer el salt, tenia la necessitat de tenir jo el control.
Com va aprendre a brodar?El 2015, vaig fer viatge de treball a l’Índia vaig fer una estada de 15 dies a casa d’uns artesans en un poble al mig de la selva, a l’Índia. Una empresa amb la qual jo col·laborava contractava artesans d’aquest municipi per al seu taller i jo tenia curiositat per aprendre el brodatge. Vaig tenir l’oportunitat d’allotjar-me amb una família i els homes artesans de la zona em van ensenyar a brodar. Va ser una experiència que em va marcar.
El fet de treballar amb les mans permet ser flexible a l’hora d’elaborar un producte?
Totalment. Estàs fent proves constantment i t’equivoques molt també. Tot i això, ets tu qui descartes quan no funciona una idea. Quan fas grans produccions i s’han de fer amb màquines, modificar-ho és complicat un cop ha iniciat el procés de producció.
Com ha estat el procés de volar sola?Difícil. M’he enganxat molt els dits i he treballat sense parar. He arribat a estar tres dies brodant i sense dormir, però ho he equilibrat amb el temps.
L’artesania és un estil de vida o una tendència?
Crec que la covid-19 ens ha fet replantejar-nos les coses. La gent està més receptiva i, sí, l’artesania s’ha convertit en una tendència és per l’auge de demandants. Hi ha molta gent que hi creu, no és només una moda, sinó que estem evolucionant cap a algun lloc.
