El canvi climàtic ha provocat que s'allargui l'època de pol·linització i que aquesta sigui més agressiva amb els que són propensos a tenir reaccions al·lèrgiques, segons un estudi presentat a Barcelona en el congrés anual de l'Acadèmia Europea d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI).

La responsable del Servei d'Al·lergologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Victòria Cardona, ha explicat que aquest estudi estableix una relació directa entre el canvi climàtic i les al·lèrgies respiratòries, ja que "els canvis en el clima afavoreixen que l'època de pol·linització variï i que s'allarguin les setmanes amb pol·len en l'ambient". No obstant això, aquesta variació en el clima no ha afectat només a la durada de la temporada de propagació del pol·len, sinó que també "ha augmentat el nombre de plantes que podran generar al·lèrgies als pacients predisposats".

L'estudi ha mostrat també que el pol·len de les plantes, principal causa de sensibilitzacions a al·lèrgens a Europa, és present en tot el continent, però que mostra variacions en la seva concentració depenent del país analitzat. A Finlàndia, per exemple, s'ha registrat la concentració de pol·len més baixa, mentre que Portugal ha comptabilitzat la més alta.

De la seva banda, el metge especialista en Al·lergologia i Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat CEU Sant Pau, Tomás Chivato, ha recordat que hi ha certes espècies de plantes que generen reaccions al·lèrgiques més fàcilment. Ha pres com a exemple els plàtans d'ombra, habituals en ciutats com Barcelona, i les plantes arizòniques, instal·lades sobretot després de la construcció de nous xalets, i ha explicat que no es retiren de l'entorn social per desconeixement o pels problemes de contaminació que es podrien generar al retirar-los tots a la vegada.

També Chivato ha posat èmfasi en el fet que les al·lèrgies alimentàries, que també han augmentat durant els últims anys, estan directament relacionades amb les respiratòries. "L'al·lèrgia és una hipersensibilitat a una proteïna i cada vegada veiem que hi ha més proteïnes creuades en l'aire i en els aliments", ha argumentat el metge i investigador barceloní.

Davant aquest augment de quadres al·lèrgics, ha assegurat que el que s'ha de fer és prendre mesures per controlar la situació, com reduir el tabaquisme, promoure l'esport, comunicar missatges educatius als joves, que augmenti el nombre d'especialistes en al·lèrgies i que s'eviti l'automedicació.

Chivato també ha advertit, però, que "hi ha medicaments (contra les al·lèrgies) que poden generar somnolència i això podria causar accidents de trànsit. El que cal fer és conscienciar a la gent que no s'automediqui i que vagi al metge si ho necessita".

Els organitzadors del congrés han denunciat avui que falten al·lergòlegs a la sanitat pública, en un moment en el que les al·lèrgies són cada vegada més agressives. Victòria Cardona, ha denunciat que a Europa hi ha unes 150 milions de persones amb algun tipus d'al·lèrgia, una "autèntica epidèmia", i que no tots els metges saben combatre-la.

Tomás Chivato, ha denunciat també aquesta manca de metges, causada, segons la seva opinió, per una fallada en els plans d'estudis universitaris.

"No en totes les facultats de medicina espanyoles s'imparteix Al·lergologia. S'imparteix en deu o dotze de les quaranta que hi ha. Actualment, alguns metges no saben reaccionar davant d'una anafilaxi", ha explicat.