Obrir i tancar una finestra quan fa fred o calor. Fer pujar les persianes quan la claror comença a entrar. El so penetrant d'un baix en una bona peça de música. El somriure, la rialla de complicitat d'un amic quan portes nata al nas. L'olor de terra mullada després de la pluja. La sensació de renéixer després de la dutxa del matí. La infinita gratitud després de notar que t'escolten. Esperar el teu torn perquè et signin el llibre. El grinyol del balancí quan et gronxa. La cançó que volies escoltar en el moment adequat.
Tancar les cortines de l'habitació quan convé intimitat. La pressió dels dits petits d'un infant quan neix. Les onades del mar desmuntant el castell de sorra. El benestar que genera el silenci dels cims nevats. La pluja glaçada des de la finestra. L'olor del cafè de bon matí. Que et netegin les ulleres quan tens les mans al volant. Podríem escriure mil petites accions que fan millor la vida. Que fan que les possibilitats d'un dia millor es multipliquin exponencialment.
L'esport, el judo, té petites coses, petits moments que també compleixen a la perfecció aquesta funció.
L'estona de jocs compartida. El silenci dels cinturons ben cordats. La força de l'abraçada. La mà que t'ajuda després d'una caiguda. La petita inclinació del cos per mostrar respecte en forma de salutació. La força de les mans agafant les mànigues de judogi. La sensació de cansament infinit després de dues hores d'entrenament. Arribar a l'hora que has quedat. Estirar-se panxa enlaire quan els llums del tatami s'apaguen. Obrir les mans abans d'agafar el kumi kata. La petita explicació d'una alumna definint el que vol dir por. Els sons de l'esforç a l'hora d'entrenar. Les gotes de suor que cauen al tatami. El crit d'esforç abans d'acabar una projecció. El «puc passar?» dels alumnes que volen entrar al dojo. La música dels peus lliscant damunt els matalassets. Dibuixos acolorits pintats amb plastidecors on hi ha un cor al costat de la paraula «judo».
Les petites coses poden esdevenir pautes de benestar. Benestar d'àmbit personal i col·lectiu. Cal parar bé l'orella per poder-les escoltar i celebrar-les. Des d'aquesta consciència les petites coses venen per fer-nos bona companyia.
Tots els àmbits tenen petites coses i estones que de vegades passen per invisibles.
