L'humor a través de la intervenció dels pallassos d'hospital ajuda a reduir el nivell dels símptomes psicològics en els pacients adults amb càncer. Així ho mostra un estudi sobre l'efecte terapèutic que tenen aquests professionals centrat en els pacients adults oncològics, una àrea menys explorada que la dels pediàtrics.

Segons l'estudi, publicat a la revista Arts & Health i finançat per la Fundació Nous Cims, l'humor dels Pallapupas redueix en un 32% la sensació de por en pacients adults amb càncer i en un 39% la d'ansietat. A més, millora la sensació de felicitat en un 43% dels casos. La tasca dels pallassos d'hospital també comporta millores en el benestar dels familiars, així com en els professionals sanitaris.

El 50% dels acompanyants ha sentit menys tristesa i el 87% més ganes de riure. En el cas dels sanitaris, es posa de manifest que l'ambient de treball al centre millora i contribueix a rebaixar l'estrès del personal, alhora que els facilita la intervenció en els pacients.

Investigació

La investigació es va dur a terme amb un grup de 99 pacients amb càncer i 113 acompanyants, que van ser avaluats abans i després de les intervencions realitzades per pallassos d'hospital professionals. També es va preguntar a 31 professionals de la salut sobre la possible influència de la seva presència al centre.

L'estudi publicat ha estat liderat per Pallapupas i dut a terme per la doctora Anna Casellas-Grau, investigadora de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), i el seu equip. «Amb el nostre treball hem avaluat com la població adulta d'una malaltia tan altament estressant com és el càncer també es pot beneficiar d'aquest enfocament de l'humor en l'atenció sanitària», explica la doctora Casellas-Grau.

La doctora remarca també que gràcies als resultats obtinguts es mostra com els hospitals per a adults podrien considerar promoure intervencions d'aquests professionals.

Per altra banda, des de Pallapupas recorden que la crisi de la covid-19 ha demostrat també que l'humor continua sent «clau» per poder suportar situacions extremes dins dels hospitals i defensen que la salut emocional és un aspecte «de gran transcendència» en la cura dels pacients.