Demano a l’Anna via whatsapp (és la periodista que coordina aquest especial) que em suggereixi un tema per a aquesta columna. I ella em respon: «Perdona però justament ara marxo del diari, que avui ja hauria de ser fora per recollir els nens. Si vols em truques en cinc minuts, que estaré conduint, i en parlem. O... mira em fas pensar que justament la gestió del temps (sempre anem de bòlit) potser és un bon tema». Té tota la raó, penso. El gran problema és que el temps es veu sovint com un problema a resoldre i això és un error. Per posar un exemple: el rellotge s'atura (problema), li dones corda (acció) i el problema desapareix (resultat). I ara em demano, si el meu temps és el problema, com puc «fer-lo desaparèixer», sense fer-me mal? David Allen, en el seu llibre Getting Things Done (GTD), mostra claus per harmonitzar la nostra relació amb el temps.
Apple, Microsoft i Google a les eines de calendari inclouen filosofia GTD per ajudar a gestionar el temps d'una forma més sostenible i viure més tranquils. Allen identifica que el veritable repte en relació amb el temps és assolir un estat de tranquil·litat mental en què podrem resoldre les accions una darrere l'altra amb un mínim estrès. L'estat de calma desapareix quan la nostra ment recupera de forma compulsiva el que hem de fer en el lloc i moment no adequats. Fa una estona, comprant al súper he recordat que havia de lliurar aquest article a Regió7 abans de les 6 de la tarda, i ara mateix recordo que no tinc plàtans. De què m'han servit ambdós pensaments, més enllà de gastar energia i d'acumular ansietat? Certament, viure el present, què puc fer ara mateix i sense la culpa del que ja no he fet i o del que faria si…, no és gens fàcil. Hauré d'assumir que la meva ment és un desastre organitzant accions en el temps. Segurament porto inscrites les dèries d'una conducta erràtica de caçador-recol·lector predominant en l'evolució de la meva família hominoide.
Només fa vuit mil anys que ens hem hagut d'adaptar a la vida cíclica i ordenada de l'agricultura, potser dos-cents cinquanta a les exigències horàries de l'era industrial i a l'actual i vertiginosa societat de la informació, trenta anys?, la conclusió és que no hem tingut temps, evolutivament parlant, d'adaptar la nostra capacitat mental a les exigències actuals i el resultat és que ens estressem veient el temps com si aigua que s'escola entre les mans.
Per millorar la gestió del temps proposo que en primer lloc deixem d'identificar-lo com a culpable del nostre estrès i sobretot que desconfiem de la nostra ment quan intenta organitzar-lo. David Allen en el mètode GTD ens proposa com a objectiu arribar a un estat mental que els japonesos anomenen Mizu no Kokoro, o una ment com l’aigua en calma, com la superfície d’un llac en el qual no hi ha onades i l’aigua no es pertorba. Quan llancem una pedra al llac, es generen pertorbacions, però les ones desapareixen ràpidament i l’aigua es torna tranquil·la vivint en un moment present que simbolitza l’aquí i l'ara.
Eduard Ramos.
Coach
