El 50% dels pacients diagnosticats d’epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten «alts nivells» de depressió i ansietat, i el 70% assegura tenir una mala qualitat de vida. Així ho constata un estudi de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Neurology, han determinat que les dones presenten nivells més alts de depressió i ansietat, així com pitjor qualitat de vida que els homes.
Segons el cap de la Unitat d’Epilèpsia i autor principal del treball, Rodrigo Rocamora, aquest és un dels treballs més importants fets fins ara en aquest àmbit, tenint en compte la coexistència de dues o més malalties en les persones afectades per l’epilèpsia resistent al tractament.
Rocamora ha recordat que l’epilèpsia no només són crisis, sinó una alteració molt més global del cervell i de la seva manifestació en els pacients, que no s’acaba amb les crisis: «És una malaltia que dura tota la vida».
493 casos analitzats
L’estudi ha analitzat prop de 500 pacients (493) ingressats a l’Hospital del Mar amb diagnòstic d’epilèpsia resistent al tractament farmacològic entre els anys 2013 i 2021, per identificar l’origen de les crisis epilèptiques o la possibilitat d’un abordatge quirúrgic.
Un altre dels resultats destacats del treball és que les dones presentaven nivells més alts de depressió i ansietat, així com una pitjor qualitat de vida, que els homes. A més, l’estudi ratifica que aquests símptomes es produeixen en tots els tipus d’epilèpsia i no només en l’epilèpsia del lòbul temporal com es creia prèviament. Finalment, es demostra que l’ansietat patològica és tan prevalent com la depressió i que, generalment, van associades. També es van estudiar els pacients amb crisis psicògenes, semblants a les crisis epilèptiques, però provocades per un trastorn psiquiàtric. Aquests tenien pitjors registres en els tres aspectes. Els qui més pateixen aquests trastorns són els que combinen epilèpsia amb crisis psicògenes, i arriben a depressió i ansietat quatre de cada cinc malalts.
Els autors del treball indiquen que els problemes associats a l’epilèpsia acostumen a estar infradiagnosticats en aquests pacients, i que ser conscient d’això pot ajudar a establir una relació més empàtica entre l’equip de sanitaris i els malalts i millorar així la seva comprensió del diagnòstic i dels desafiaments per tractar la malaltia en tota la seva dimensió.
Aquest fet és vital a l’hora d’abordar les crisis en pacients que no responen als tractaments farmacològics habituals ja que l’estrès és un dels desencadenants de crisis més importants.
