La història que llegiran a continuació sembla ciència-ficció però no ho és. És ciència a seques. Un equip d’investigadors ha aconseguit conrear uns minicervells a partir de cèl·lules mare humanes, trasplantar aquests organoides en rates nounades i, a partir d’aquí, modificar el comportament d’aquests animals. L’assoliment, presentat ahir a la revista científica Nature, ha estat descrit com «un avanç sense precedents». I com una eina que, en un futur, podria millorar l’estudi de malalties neurològiques i psiquiàtriques humanes.
No és la primera vegada que s’aconsegueix crear un minicervell en un laboratori. Ja hi ha grups de recerca que ho han aconseguit. Però, a diferència d’estudis anteriors, aquesta és la primera vegada que s’aconsegueix crear un òrgan in vitro, trasplantar-lo a un rosegador, observar com els teixits humans s’integren amb els de l’animal, s’estableixen connexions neuronals noves i es desenvolupen cèl·lules típicament humanes en el cervell d’una rata. Mai abans una recerca havia aconseguit una successió d’èxits així.
«L’estudi representa un avanç molt important en el camp dels organoides cerebrals», diu Núria Montserrat, professora de Recerca ICREA de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. En declaracions al Science Media Center España, Montserrat diu que el punt fort d’aquesta recerca és com aconsegueix «superar els esculls» per a la generació d’aquesta mena de cultius i com, al seu torn, aconsegueix desenvolupar una estratègia per aconseguir que aquests organoides desenvolupin característiques complexes.
En primer lloc, els científics van collir un minicervell a partir de cèl·lules mare humanes. Una vegada creat aquest òrgan el van trasplantar a una rata d’entre 3 i 7 dies. Els teixits humans es van inserir just en un moment en què el cervell de l’animal estava en període de desenvolupament. D’aquí ve que, segons apunten els autors d’aquesta recerca, s’aconseguís connectar les cèl·lules humanes amb les del rosegador. El procés s’ha fet amb cèl·lules de pacients amb la síndrome de Timothy: una malaltia congènita que afecta el neurodesenvolupament. El trasplantament d’aquestes cèl·lules en animals nounats ha permès estudiar les primeres etapes de desenvolupament de les cèl·lules, el comportament i l’impacte sobre l’activitat neuronal. «L’estudi va mostrar que les neurones dels organoides tenien morfologies menys elaborades, així com diferents connexions sinápticas i una activitat elèctrica modificada», diuen els experts en bioenginyeria J. Gray Camp i Barbara Treutlein a la revista ‘News & views’.
