Cuidar-se de les persones: clau per mantenir vives les zones rurals

L’Espanya buidada està plena d’històries personals que parlen de la necessitat d’impulsar serveis de qualitat sociosanitaris i d’inserció a l’ocupació que millorin la seva vida.

Cuidar-se de les persones: clau per mantenir vives les zones rurals

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Rere els grans titulars que els últims anys han posat el focus en la despoblació que afecta les zones rurals a Espanya, existeixen moltes històries anònimes de persones que s’enfronten al repte de no abandonar-les malgrat les dificultats. Són les històries de moltes dones que pateixen altes taxes d’atur, en especial entre aquelles que s’han dedicat a realitzar cures no remunerades i mai han accedit al mercat laboral. Això les col·loca en una situació de vulnerabilitat. També hi ha altres històries que parlen de persones grans que cada dia tenen el repte d’accedir a uns serveis bàsics, en poblacions on cada vegada és més complex i que, a més, acusen un imparable envelliment.

O les persones que pateixen malalties que necessiten cures de llarga durada les famílies dels quals no compten amb l’assistència brindada des dels grans centres urbans. Aquestes històries es desenvolupen en l’entorn rural i són exemples reals de l’impacte que generen els projectes finançats pel Fons Social Europeu Plus i Fundació MAPFRE.

Històries de l’Espanya buidada

En aquest context, el Programa d’Inclusió Social, Garantia Infantil i Lluita contra la Pobresa del Fons Social Europeu Plus (FSE+) va incorporar per primera vegada recursos per millorar el benestar de les persones que viuen en entorns rurals i necessiten tenir millors condicions de vida. «La nostra participació va més enllà de la gestió de recursos i la selecció dels projectes», afirma Lola Moya Serrano, directora de Fons Socials de Fundació MAPFRE. «El compromís de la Fundació amb el desenvolupament de les zones rurals forma part de l’ADN de la nostra entitat, que aquest any, precisament, celebra el 50 aniversari de la seva creació».

Les persones com a protagonistes

Tal com destaca Moya Serrano, per a Fundació MAPFRE, designada com a organisme intermedi del FSE+ per al període 2021-2027, és necessari «posar el focus en les persones que no compten amb les mateixes oportunitats o el mateix accés a l’atenció sociosanitària. Aquesta és una evolució necessària i natural, més encara en el medi rural on l’entorn en si mateix és una barrera i un motiu de desigualtat».

Per això, resulta imprescindible aplicar solucions reals, com aquelles destinades a les persones amb autisme perquè millorin les seves relacions interpersonals eliminant els prejudicis i així afavorir la seva inclusió; o dissenyar itineraris formatius i de desenvolupament d’habilitats socials que permeti recuperar l’autoestima de les dones en situació de vulnerabilitat i millori el seu benestar emocional i que les prepari per al futur laboral; o ajudar persones grans a fomentar la participació i l’enfortiment de la seva comunitat, així com mantenir la seva autonomia personal i les seves cures.

Més recursos, menys desigualtat

Són moltes les entitats socials que estan desplegant actuacions en l’àmbit rural dirigides a col·lectius més vulnerables. A aquestes entitats, que treballen en un ecosistema ja per si mateix vulnerable com és l’entorn rural espanyol, va anar dirigida la primera convocatòria d’Ajudes + Rural llançada el 2023 per Fundació MAPFRE, per recolzar entitats amb projectes que es desenvolupen en dues línies d’actuació: la inserció sociolaboral i la millora de l’accés a l’assistència sociosanitària, en localitats de menys de 30.000 habitants.

Sis projectes en marxa

Com a resultat de la primera convocatòria d’aquestes ajudes, han sigut sis els projectes seleccionats, l’activitat dels quals es mantindrà fins al desembre del 2025.

Cadascun d’ells busca millorar, en aquests entorns rurals, les condicions de vida de les persones des de diferents perspectives. Per exemple, Fundació Acció contra la Fam busca inserció sociolaboral de persones aturades, mentre que la Confederació Autisme Espanya treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb autisme, i la Fundació Cepaim té per objectiu acostar a aquestes localitats un servei individualitzat d’orientació i integració sociolaboral. Mentrestant, des de l’ONG Cesal ofereixen recursos i suport a col·lectius vulnerables en la recerca d’ocupació, i en la mateixa línia, la Fundació Santa María la Real destina els seus esforços a desenvolupament de competències transversals per a la integració sociolaboral per a dones en situació de vulnerabilitat, sense oblidar les persones grans en risc d’exclusió, per a les quals Creu Roja pretén millorar la seva qualitat de vida mantenint la seva autonomia i participació.

Feu clic per veure més contingut per a tu

D’ells, la directora de Fons Socials de Fundació MAPFRE remarca que «tots sense excepció van destinats a millorar la qualitat de vida de les persones que participin en les actuacions desenvolupades». Una aportació que pot semblar petita, si es compara amb el desafiament de revertir la mateixa situació que es repeteix en milers de petits municipis de tot Espanya, però amb un impacte en les històries d’aquestes persones que viuen a les zones rurals que és immens.

AJUDES +SOCIAL. LA SEGONA CONVOCATÒRIA

Després de la conclusió de la primera convocatòria de les Ajudes +Rural, ja està preparada una segona edició, prevista per a l’abril del 2025, dotada amb 18 milions d’euros, dels quals Fundació MAPFRE n’aporta un terç i complementa amb fons propis la totalitat del finançament dels projectes. «D’aquesta manera, garantim que els projectes puguin desenvolupar-se en la seva totalitat sense necessitat que les entitats que els executin hagin de buscar suport financer complementari», conclou Lola Moya.

A més a més, la col·laboració entre Fundació MAPFRE, les administracions públiques i les diferents entitats socials maximitza l’impacte de les ajudes del FSE+ a llarg termini.

TEMES

Noticias de Portada Llegir Noticias cerca de ti A propJuegos Jugar