El valor de ser-hi: tres històries de voluntariat a AMPANS
Joaquim Falcó, Sílvia Garcia i Pep Martínex expliquen per què són voluntaris a l'entitat manresana que vetlla pel benestar de persones amb discapacitats intel·lectuals
Festa de celebració del 60è aniversari d'AMPANS / Mireia Arso
Fer voluntariat a AMPANS és molt més que dedicar-hi temps: és compartir vida. En Joaquim, la Sílvia i en Pep, des de diferents espais, coincideixen en una cosa: han rebut molt més del que han donat.
Per a Joaquim Falcó, voluntari a L’Art de Viure, la imatge que resumeix la seva trajectòria són els somriures sincers dels nois i noies amb qui pinta i comparteix moments. "Vaig començar amb ganes d’ajudar, i encara avui continuo amb la mateixa il·lusió. El que m’enduc són aquests somriures". Per a ell, el gran regal és sentir-se part d’una comunitat que l’omple i el transforma.
Joaquim Falcó, voluntari a L'Art de Viure / Arxiu particular
També Sílvia Garcia, voluntària a la Llar La Colònia, descriu l’arribada al centre com un moment especial. ·És entrar i rebre salutacions, encara que no siguin del meu taller. Em fan partícip de la seva vida amb una alegria contagiosa". Un gest que li queda gravat? “Una abraçada i un ‘Sílvia, jo t’estimo molt’, espontani. Cada dimarts en surto millor que hi he entrat".
Sílvia Garcia, voluntaria a la Llar La Colònia / Arxiu particular
Per a Pep Martínex, del Centre Ocupacional, una escena el va marcar: una noia trista perquè no celebrava l’aniversari va rebre l’abraçada de tot el grup. "Un gran aprenentatge emocional". Després d’un infart i mesos d’absència, van voler parlar amb ell per videotrucada. “Jo no tinc el 100% del meu cor, però ells em compensen amb els seus".
Pep Martínex, voluntari al Centre Oupacional / Arxiu particular
Tres històries que conflueixen en un mateix sentiment: a AMPANS, fer voluntariat és rebre amor.