El contraban va ajudar a la subsistència econòmica de la vall de Lord durant bona part del segle XX. La pobresa imperava en aquest punt del Solsonès. L´activitat agrícola que desenvolupaven històricament els habitants de la zona ja no era suficient. Durant bona part d´aquesta època els nuclis de la vall van perdre població. La Ruta del Contraban, que recorre els itineraris que utilitzaven els qui comercialitzaven mercaderies il·legalment, ha arribat a la vintena edició.

No es tracta d´una simple excursió de dos dies. La intenció és recordar que la venda il·lícita de productes adquirits a Andorra va ser clau perquè l´economia de la vall de Lord no decaigués encara més. Ahir es va posar punt final a una edició més de la ruta, la que fa vint. La iniciativa va demostrar un any més que gaudeix de la implicació de veïns de la Coma -que són els qui organitzen la caminada amb la col·laboració de l´Ajuntament del municipi. Aquest any hi han participat 35 persones, el doble que les que hi anaven els primers anys de la ruta. «L´excursió s´ha erigit com una de les principals activitats que s´organitzen a la Coma», explica Quim Griell, membre de l´organització.

El recorregut va més enllà de mostrar els entorns paisatgísics i és un viatge pel temps. Els participants van comprar, com cada any, productes a Andorra de forma simbòlica. Per recordar l´activitat del contraban. Tot i que a la frontera andorrana encara es passa productes il·legalment, l´excursió vol mostrar el que s´exercia en una altra època, on la realitat era diferent de l´actual i aquesta activitat es portava a terme perquè hi havia poques possibilitats de desenvolupar-ne d´altres.

Una activitat tabú

«Pràcticament totes les famílies de la Coma, i d´altres municipis de la vall de Lord, tenien algun membre que exercia de contrabandista», relata Griell. Les històries que narra tenen lloc entre els anys 30 i final de la dècada dels 60 del segle passat. Tot i que han passat dècades, Griell assegura que moltes persones opten per no parlar-ne. «La majoria de persones no volen reconèixer públicament que exercien de contrabandistes».

El camp de la vall es caracteritzava, sobretot, pel cultiu de patates i cereals. Però els productes agrícoles no podien competir llavors contra els que ja començaven a provenir de França o Alemanya, on hi havia grans extensions d´aquests cultius i la mecanització es va introduir en l´agricultura. El resultat va ser que els cultius forans eren més barats que els produïts a la vall de Lord, on es treballava el camp de forma tradicional: amb la força dels pagesos.