28 de gener de 2020
28.01.2020

L'avenc Montserrat Ubach rep la màxima distinció del patrimoni geològic català

La Generalitat ha declarat a la cavitat situada a Canalda (Odèn) Espai d'Interès Geològic de Catalunya

28.01.2020 | 19:19
Un espeleòleg baixa per l'avenc Montserrat Ubach

La Generalitat ha declarat l'avenc Montserrat Ubach de Canalda (Odèn) com a Espai d'Interès Geològic de Catalunya, la màxima distinció que es pot rebre en matèria de geologia al territori català. A més, l'ha inclòs en l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya que no s'actualitzava des de l'any 2004 convertint-se així amb el tercer geòtop del Solsonès que entra a aquesta llista després de les discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys i l'anticlinal d'Oliana, compartit amb l'Alt Urgell.

Amb els seus 202 metres de desnivell vertical l'avenc Montserrat Ubach és el millor exemple de cavitat desenvolupada en conglomerats de Catalunya i un dels més rellevants del món. Durant 15 anys va ser el rècord de profunditat subterrània del país i durant 20 anys el més fons del món dels avencs formats en terreny de conglomerat. Encara avui segueix figurant en els primers llocs d'aquest inventari internacional.

La manresana Montserrat Ubach va ser la descobridora d'aquest avenc l'any 1963 juntament amb els seus dos pares. «Llavors era molt jove i sempre anava acompanyada dels meus pares. Vam decidir treballar al Solsonès i vam estar un any anant casa per casa preguntant si sabien de forats o coves. Un dels que ens van dir va resultar ser l'avenc», explica Ubach sobre els seus inicis en el món de l'espeleologia. «Ens va costar un any que ens diguessin on es trobava perquè els seus propietaris havien utilitzat una petita entradeta a la part alta de l'avenc per amagar-hi estris de la Guerra Civil i ningú més del territori ho sabia. Quan vam anar al foradet vam descobrir que comunicava amb l'avenc», recorda Ubach sobre el moment en què van fer el descobriment.

Ella va ser la primera en baixar el primer pou de la cavitat però al veure que era molt profund va demanar ajuda a companys espeleòlegs de diversos centres excursionistes de Catalunya per poder baixar fins a la part més profunda 202 metres més avall. En aquell moment es va decidir batejar el descobriment amb el nom de Montserrat Ubach.

L'espeleòloga explica que tot i que la cavitat no està oberta al públic, ja que només es poden veure les seves boques des del camí que porta fins a la mateixa cavitat, la comissió de l'avenc Montserrat Ubach s'ha encarregat de que tothom pugui conèixer els seus secrets mitjançant la publicació de llibres, rutes geològiques o a l'espai que té el Museu-Centre d'Interpretació de la Vall de Lord, de Sant Llorenç de Morunys, on hi ha una exposició permanent amb explicacions divulgatives, vídeos, llibres i també una geòloga que pot ajudar a resoldre dubtes. «És una cavitat que si bé no està oberta al públic, sí que està a l'abast de tothom», assegura Ubach.

Aquesta cavitat serà un dels elements que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès i l'Alt Urgell. En aquest sentit Ubach destaca que aquesta distinció i la creació del parc ajudaran a fer créixer l'interès per l'avenc «a tots els nivells».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook